“La culpa serà nostra”, per Jordi Creixell

1
436
Foto: catalonia via photopin (license)

 

JordiCreixellJordi Creixell. Periodista. Coordinador de www.lliureimillor.cat.

Hem anat molt lluny. Només cal veure la sobreactuació del govern del PP (i també d’un PSOE falder) i les portades dels mitjans d’arreu del món per adonar-nos de la transcendència de la resolució aprovada aquest dilluns pel Parlament. Un gest de ruptura inèdit, gairebé l’antesala d’una DUI, on la Cambra catalana expressa la seva voluntat de desconnectar-se de la legislació espanyola per construir “un nou estat en forma de república”.

Les paraules sonen bé, però ara cal posar-hi música. Tenim els músics i els instruments (72 diputats, majoria absoluta), però la partitura és a mitges, no som ara mateix una orquestra afinada i no ens posem d’acord en qui ha d’agafar la batuta.

No sé què passarà en aquests propers dies. Les giragonses i els “miracles” d’última hora s’han convertit en l’especialitat de la casa, i qualsevol cosa és possible. Només tinc clar que hem entrat en “terreny desconegut” i que, en aquest punt, ens cal ser molt forts si volem dur a bon port aquest repte majúscul i sobreviure a l’embat d’un Estat que no dubtarà ni un minut a enviar-nos a galeres.

Ho som? Tenim la fortalesa necessària? Aquesta és la pregunta clau, i sincerament, vist el que ha passat des del 27-S, no ho tinc gaire clar (tot i que espero equivocar-me). L’escenari ideal hauria estat aprovar la resolució amb un govern ja constituït que esvaís dubtes i incerteses. Tots a l’una sense fissures (a Madrid no en tindran, de dubtes). I haver-ho fet sense dilació. Malauradament, no ha estat així, i si no ens en sortim, no ens enganyem, estarem flirtejant perillosament amb el ridícul. I la culpa no serà “de Madrid”. Serà nostra.

 

1 comentari

Deixa un comentari