“La ‘princesa’ Levy”, per Enric Duran

0
1306
Levy, en el debat d'investidura al Parlament.

 

10957689_10205282497495777_827574676223482587_nEnric Duran. Lingüista i periodista

El PP veu amb enveja indissimulada la brillant construcció de l’artefacte anomenat Albert Rivera per part de Ciutadans/Ciudadanos. I per guardar-se les espatlles per si l’experiment Xavier García els surt covarot, els estrategs del partit conservador i la FAES s’han arremangat per engiponar-se un invent que vagi més enllà de la línia del madelman Rivera (recordeu aquell ninot articulat de la Legió, amb cabra inclosa…?). Admeten, en privat, que la configuració del líder de Ciutadans/Ciudadanos és cosa fina, fina. El màrqueting és poderós i la cadena de producció de Ciutadans/Ciudadanos està ben greixada. Des de la seva facilitat per encabir la paraula Espanya/España cinc cops en una frase quan et desitja bon dia fins a una certa androgínia mig insinuada per caure bé a votants de tots els sexes. Des de la seva dialèctica, que beu de l’estil radiofònic, fins al seu estil de Peter Pan xuleta. Tot calculat al detall. El discurs, el perfil bo, l’estil casual… Les hores extres dels experts en imatge donen ara un rèdit increïble.

Doncs bé, a Génova van decidir que calia parar atenció als diversos fenòmens de masses que han enriquit el panorama de l’Estat espanyol. Volien complementar la línia del yoyas Albiol. L’estil Bertín Osborne resultava bastant pleonàstic amb el mateix Rivera. De torero pinxo, massa tòpic. De Raphael, massa obvi. De Marcelino-pan-y-vino no ho acabaven de veure (tot i que a la llista popular de Barcelona per a les generals hi hagi Jorge Fernández Díaz i Alicia Sánchez-Camacho)… I de Girauta ja n’hi ha un a Ciutadans/Ciudadanos. I, com tota persona assenyada els podria haver recomanat d’entrada, van fixar la mirada en un dels èxits d’audiència televisiva: el programa Sálvame! I com que Karmele Marchante ja estava pillada pel sector separatista, van tenir la il·luminació definitiva: Belén Esteban!, la princesa del pueblo! Eureka! I van engendrar el que per a ells era l’animal polític definitiu, irresistible. L’epítom de tots els valors, model per a les noves generacions. El que faria indefectiblement populars els populars. Hi van posar cares de fàstic, actituds displicents, una certa barroeria, el xiclet amb la boca oberta, les mirades de reüll… I els va sortir Andrea Levy! (Per ampliar informació, visualitzeu el Polònia d’aquesta setmana.)

Sense comentaris

Deixa un comentari