“Catalunya, nova estrella d’Europa” per Joan Sala

0
712
Montserrat, lliureimillor.cat

Joan Sala Vila, lliureimillor.cat

Joan Sala Vila. Escriptor

Una metàfora no defineix la realitat però la transcendeix. Catalunya no necessita ser independent per ser una estrella en l’univers de la política, perquè ja il·lumina, però Europa, el món, sí que ho espera, perquè la seva llum encara serà més radiant. La llibertat converteix els pobles en una font de vida i en una estrella de transcendència. Catalunya la font de vida ja l’alimenta, però no la deixen ser transcendent. I en les arrels de la seva història encara hi corre la saba del jardiner religiós.

Catalunya no pot prescindir d’aquesta realitat perquè faltaria un dels pilars de la seva identitat: la religiositat. La seva geografia mostra, orgullosa, espais, moments, moviments i protagonistes d’aquesta circumstància que esdevingué inherent. Montserrat, Ripoll, l’abat Oliva, l’orde dels mercedaris, les esglésies romàniques, les celebracions de les festes de Nadal, Reis i Pasqua, les representacions de la passió i els pessebres vivents. I un detall molt significatiu: es vol esborrar l’adjectiu religiós però es conserva la celebració de la festa d’origen religiós.

En la meva filosofia personal, aquestes connotacions són molt significatives i reforcen l’opinió, que no és exclusiva meva, que l’esser humà és essencialment polític i religiós. Les institucions són visions diferents de la política i la religió. I es produeixen filosofies i teologies diferents. I la conclusió demana diàleg. Un diàleg que, quan la cultura musulmana conquerí militarment una gran part de la península Ibèrica, es produí a l’Escola de Toledo entre catòlics, jueus i mahometans. Només el fanatisme i el poder polític n’impediren la continuïtat.

Sembla que el papa Francesc demana i promou aquest diàleg. En les meves reflexions tinc molt clar que cal distingir entre política i institucions, religió i institucions. La política i la religió tenen un fonament filosòfic, històric i social imprescindible per a una convivència integral entre les persones i les seves col·lectivitats amb una base natural clara i racional. I la problemàtica es produeix quan, sense diàleg, es manipulen per l’ambició de poder. Ambició de poder que una egoista interpretació de la qualitat de l’ésser humà, capaç d’entendre què vol dir infinit, fa que algunes persones s’autodivinitzin i s’arroguin poders divins. La gran manipulació humana de la religió i la política.

Si en els primers segles de la història els cèsars i faraons es proclamaven déus, en el segle XXI no s’hi proclamen però actuen com si ho fossin, amb lleis que són intocables, lleis que no estan al servei de les persones sinó les persones al servei de la llei. I com a conseqüència, la dignitat és més dignitat d’acord amb el càrrec de poder, no donant importància a la persona que per les raons que sigui serveix la societat fent d’escombriaire, que possiblement és més digna que un cap d’estat o un rei. Senzillament aquesta és la base de negar els drets naturals a col·lectivitats que, per naturalesa, són dignes de ser pobles lliures independents. Senzillament, és el problema de Catalunya, i no només de Catalunya, sinó d’altres pobles de la pell de brau, com Euskadi i Galícia. Curiosament, els tres pobles tenen arrels religioses, com ho palesen Montserrat, Santiago de Compostel·la i Begoña. I, curiosament, els tres pobles tenen en la transcendència l’estrella orientadora del seu futur. No n’hi ha prou amb la política. Política i religió estan al servei de les persones, i no donant un bon servei es traeixen els drets individuals i col·lectius.

Sense comentaris

Deixa un comentari