Artaban, el mag desconegut

0
191

No, el títol de l’article no fa referència a un suposat superheroi d’èpoques ancestrals, la cosa no va per aquí. Podríem dir que Artaban vindria a ser el gran secundat de la il·lusionant jornada d’avui, un dia de Reis en el qual les figures dels mags Melcior, Gaspar i Baltasar han arribat a un grau d’omnipresència que en prou feines brinden escletxa al protagonisme aliè.

No ho va pensar així el teòleg presbiterià estatunidenc, Henry van Dyke (1852-1933), que l’any 1896 va deixar a l’aire, a través del conte nadalenc The Other Wise Man (L’altre Rei Mag), la possible existència d’un altre rei que formava part de la comitiva que es dirigia a visitar el Redemptor. Artaban, un noble persa d’uns 30 anys, príncep segons algunes cròniques, s’havia de reunir amb Ses Majestats al ziggurat de Borsippa, una ciutat-estat de Mesopotàmia, amb l’objectiu d’enfilar una travessa conjunta que més enllà de l’or (Melcior), encens (Gaspar) i mirra (Baltasar), havia de servir per regalar al nounat les ofrenes del quart protagonista: un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de l’oratòria i un fulgurant robí de les Sirtes que servia per allunyar les tenebres que confonen l’esperit.

Les intencions d’Artaban es van capgirar a mig camí, quan es va topar amb un moribund que havia estat saquejat per uns bandits. Veient l’estampa, el noble va decidir aturar-se i guarir les ferides del pidolaire amb el diamant, un gest que va endarrerir el viatge i va comportar, de retruc, un nota que la resta de Reis Mags li va deixar a Borsippa: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.

Dit i fet, el jove va prosseguir la seva ruta fins a Betlem, un indret que li reservava un paisatge dantesc: ni rastre dels seus companys de comitiva, ni tampoc del nen Jesús, només un grapat de soldats d’Herodes que atemorien els carrers i les cases degollant nens. Artaban va intentar aturar l’acarnissament lliurant el robí a un soldat a canvi de la vida d’un infant, però els guerrers no guardaven lloc pels escrúpols i el van retenir durant més de 30 anys en un calabós de Jerusalem.

Rodejat de barrots, rates i tenebror, el mag va escoltar ecos dels prodigis i consells d’un Messies, el mateix que ell havia d’haver adorat tants anys enrere. Just quan va ser absolt, es va assabentar de la crucifixió de Crist i això el va empènyer cap a Gòlgota per a oferir-li la seva adoració fins llavors posposada, però mentre caminava per un mercat va veure que una filla estava sent subhastada pel seu pare per liquidar deutes pendents.  Per impedir-ho, Artaban va comprar la seva llibertat amb el jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava.

Mentre lliurava la roca, Jesucrist moria a la Creu: la terra tremolava, s’obrien els sepulcres, ressuscitaven els morts. Enmig de la follia, una pedra li colpeja el cap i, mig inconscient, veu com se li apareix una figura. “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”, li diu una misteriosa veu. Desorientat i cansat,  el noble pregunta:: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”. “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”, respon la figura abans d’esfumar-se. Amb la contesta al seu missatge, el quart Rei va descansar i va emprendre un nou viatge cap a l’eternitat.

Sense comentaris

Deixa un comentari