“És l’hora de discutir per construir”, per Lola Martínez Sala

0
512

Lola Martínez Sala 1Lola Martínez Sala. Politòloga.

Durant quatre anys hem empès, amb tota la força que el fet de ser poble ens confereix. Endavant, endavant, endavant. Recte endavant, en una direcció, tots junts, sense parar. Endavant, endavant, endavant. Agafant la mà a tots aquells que s’han volgut afegir a la comparsa, sumant amics, coneguts, germans i tietes, fent més amics i més coneguts. Endavant, endavant, endavant. No hem parat ni un moment per agafar aire. No hem tingut temps, entre grans performances, declaracions i mobilitzacions. No ens han donant temps, protegint-nos dels atacs de l’Estat, defensant-nos de les injustícies. Endavant, endavant, endavant.

I el 27-S vam votar, i vam aconseguir el mandat democràtic d’aquest vigor. La revolució dels somriures va ser traslladada a les urnes per la via d’unes eleccions plebiscitàries, que van ser l’eina que vam poder utilitzar –l’única que no ens van poder negar− per fer l’exercici de democràcia que Catalunya demanava. I gairebé −i dic gairebé, perquè un altre cop no vam tenir temps− ens relaxem. Ningú va dir que seria fàcil, i després d’unes setmanes difícils, tenim un acord de majoria al Parlament, tenim govern i tenim president. La via institucional ha començat a funcionar a tota marxa, treballant en les estructures d’Estat, el pla de xoc, les garanties per a la seguretat econòmica i jurídica… Tenim una majoria parlamentaria i un govern compromesos amb el nostre projecte que no descansaran per assolir l’èxit amb la major celeritat possible. I ara què. Nosaltres, què?

Nosaltres, endavant, endavant, endavant. Però si fins ara hem estat estirant, agafats de les mans fent via, ara és moment – sense deixar de fer-ne via!− de mirar-nos, i sense deixar d’agafar-nos les mans, discutir. Discutir en el sentit constructiu de la paraula, és clar. És moment de debatre quin país volem. Obrir melons, contrastar opinions i percepcions, i, sobretot, aprendre de l’experiència per no cometre els mateixos errors. Tenim clar que volem un país democràtic que es governi a si mateix, on puguem gestionar i decidir sobre els nostres propis recursos. Tenim clar que escollim el futur escrit per nosaltres mateixos. Tenim clar que volem una República de les persones, de tots i per a tots.

A partir d’aquí comença la nostra feina. Que és ni més ni menys que la de ser les veus del procés constituent; ens toca fer de ciutadania propositiva i crítica. Ens toca decidir col·lectivament quin país volem. I a més, per si no n’hi havia prou, hem de ser la garantia que el país que volem és el que es fa, el que s’escriu a la Constitució de la Catalunya independent, el que es descriu a través de les noves institucions i el seu funcionalment, el que s’articula a través dels mecanismes de presa de decisió i de participació ciutadana. La feina que ens toca fer és ara la de ser partícips i protagonistes, oients i oradors, de l’exercici d’aprofundiment democràtic més gran que s’ha fet mai. Fem-ho, sense dilacions i sense perdre aquest tarannà de la revolució que somriu. I seguim endavant, endavant, endavant. Sempre endavant!

Sense comentaris

Deixa un comentari