“La muntanya de la patà i el ratpenat”, per Emili Gil

0
594
El monestir de Santa Maria del Puig, des de la muntanya de la Patà.

Emili Gil

Emili Gil. Escriptor.

Diu Núria Cadenes al llibre Vine al sud! (Barcelona, 2008) que al País Valencià gairebé tot prové o dels moros, o del llatí, o de Jaume I («conqueridor, creador de toponímia i protector d’orenetes», entre altres moltes coses). No es pot parlar de País Valencià sense fer esment de l’alt comte-rei d’ulls blaus (reminiscències germàniques, merovíngies, carolíngies, cèltiques?). Aplego en el present article un parell de llegendes al seu voltant.

La muntanya de la patà

Durant la tardor de 1238 l’exèrcit de Jaume I va arribar a les rodalies de la ciutat de València, disposat a conquerir-la. Una de les dificultats era la fortalesa que hi havia en una muntanya propera al que avui coneixem com la població del Puig.

Els soldats es van preparar, doncs, per a l’assalt del castell del Puig. Però existia un entrebanc que els féu dubtar de l’èxit: no tenien aigua, i per les rodalies tampoc no n’hi havia. Era un problema greu que va descoratjar els homes més agosarats. La llegenda explica que llavors, mentre es comentava el tema entre les tropes, el cavall de Jaume I va donar una patà (coça) molt forta a terra i, acte seguit, al mateix lloc on l’animal havia donat la potada, els soldats van descobrir-hi un aljub amb aigua fresca, cosa que els tornà el coratje i el bon humor. Des d’aleshores, el turó és conegut popularment amb el nom de la muntanya de la patà.

Després d’una aferrissada batalla l’exèrcit català va conquerir el castell del Puig, des d’on Jaume I va preparar l’estratègia per reconquerir l’Horta i assaltar definitivament València.

El ratpenat

Tot i que no hi ha referències en concret, tot sembla indicar que va ser a la mateixa muntanya de la patà, o bé en algun indret proper, on Jaume I va col·locar la seva tenda de campanya per dirigir les maniobres cap a la ciutat de València.

Fos com fos, resulta que, durant el setge, un rat penat va fer el niu justament damunt de la tenda del comte-rei. Jaume I, en un acte que demostra la seva fe i la seva superstició alhora, va creure que aquell fet era un senyal de bon averany, i va ordenar que ningú no fes fora l’animaló, sinó que més aviat el protegissin.

Una nit es van sentir, al campament cristià, un cops de timbal, molt forts, insistents. Els soldats es van despertar, comprovant que era la rata pinyada qui es llançava embogida, una i altra vegada, contra la pell del timbal, amb les ales esteses. En estar alerta, aviat localitzaren un escamot de moros que es dirigia, sigilosament, cap a la tenda de Jaume I.

Es donà el crit d’alarma i l’enfrontament fou sagnant. Un cop acabada l’escaramussa, havent ja derrotat els intrussos, el comte-rei es va assabentar com havien anat les coses. En conèixer que la rata pinyada havia estat la primera a avisar del perill, va decidir que l’escut i l’ensenya que comandava fossin coronats amb la figura d’un rat penat amb les ales esteses.

El 9 d’octubre de 1238 València era conquerida. A l’escut de la ciutat s’hi va incloure la figura del ratpenat. Endemés, Jaume I va prometre tornar cada darrer diumenge d’octubre al Puig, en senyal d’agraïment a la bona fortuna. Una tradició que mantenen els valencians, que s’apleguen cada darrer diumenge d’octubre al Puig.

 

 

Sense comentaris

Deixa un comentari