“Però saben castellà els alumnes de Catalunya?”, per Pere Mayans

0
621
Foto: via photopin (license)

 

Pere Mayans facebookPere Mayans. Catedràtic de llengua catalana i literatura

Malgrat algunes veus apocalíptiques que periòdicament anuncien, sobretot en períodes preelectorals, que el nostre alumnat no té un coneixement adequat de la llengua castellana, la realitat ens demostra que, si alguna llengua és encara feble socialment a Catalunya, aquesta és la catalana.

Com a dades significatives, cal destacar que en el període (1998-2003) a Catalunya i a la resta de l’Estat es van elaborar i aplicar en unes proves de castellà consensuades entre l’Instituto Nacional de Evaluación y Calidad del Sistema Educativo (INECSE) del Ministerio d’Educación i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu del Departament d’Ensenyament. Com es pot comprovar en les gràfiques següents, els resultats entre les mostres de Catalunya i Espanya són iguals estadísticament, és a dir, no hi ha diferències significatives entre els percentatges, i demostren que els estudiants de Catalunya i els de la resta de l’Estat tenien els mateixos nivells de castellà:

 

cat1 cat2

cat3

Com dèiem, per tant, el problema no és justament en el camp del coneixement del castellà i molt menys en l’ús que podien fer els joves de Catalunya d’aquesta llengua, omnipresent en el món de l’oci, de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació, de bona part de la Universitat, del món laboral… El problema és, en canvi, a la teulada de la llengua catalana. D’una banda, si bé és indiscutible que el coneixement que tenien el nostres joves de la llengua catalana és molt elevat també ho era que l’ús que en fan en el millor dels casos està estancat. A més, el creixement dels contingents de migracions extracomunitàries que arriben a Catalunya, sobretot a partir del 2000, i la configuració de contextos escolars multilingües plantejava nous interrogants i reptes per al desenvolupament del programa d’immersió lingüística.

Pel que fa al coneixement del castellà a Catalunya, altres proves posteriors desmostren el mateix.  La publicació per part del Ministerio d’Educación de l’Estat de La Evaluación General de Diagnóstico 2010[1] ens confirma el que hem vist en els gràfics anteriors, que la competència lingüística en castellà de l’alumnat de Catalunya és a la mitjana de l’Estat i, fins i tot, per sobre de comunitats “monolingües” com Canàries, Extremadura o Andalusia, o de comunitats “bilingües” on el castellà té una presència més gran com a llengua vehicular (Balears, Galícia, Comunitat Valenciana). Vegeu gràfics següents, que corresponen a l’alumnat de 2n de secundària:

CAT4

CAT5

Les dades són tossudes i demostren un cop sí i un altre també que és mentida allò que algunes veus interessades s’entesten a defensar. És a dir, no és veritat que a Catalunya els nens no sàpiguen castellà. El castellà és una llengua prou sòlida en els usos socials, la qual cosa en fa pràcticament innecessari un ensenyament intensiu i extensiu. Tot el que s’aprèn en català reverteix en el castellà també.

 

[1] http://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/evaluacion-diagnostico.html [Data de consulta: 8 de novembre de 2015].

 

Sense comentaris

Deixa un comentari