“Els contes de Bram Stoker”, per Emili Gil

0
648

 

Emili GilEmili Gil. Escriptor.

És evident que Bram Stoker va entrar a la glòria i fama literària en publicar Dràcula (1897). La resta de la seva producció roman més o menys desconeguda. Les altres novel·les que va escriure, El pas de la serp (1890), Miss Betty (1898), El misteri de la mar (1902), La joia dels set estels (1903), L’home (1905), Lady Athlyne (1908), La dama del sudari (1909) i El catau del cuc blanc (1911) han patit una sort molt diversa, i algunes han arribat a tenir un cert nombre de lectors.

Però l’aspecte més ignorat de Stoker —deixant de banda la vessant teatral i assagística— és encara la creació de contes. No obstant això, representen un eix bàsic en la literatura fantàstica, ja que es troben a mig camí entre la narració gòtica iniciada tradicionalment amb Horace Walpole (El castell d’Otranto, 1764), amb atmosferes més o menys seductores, i la novel·la d’anticipació tipus Herbert George Wells (La màquina del temps, 1895), amb idees evolucionistes, convertint-se en una clau de volta que dóna pas a la literatura denominada victoriana (pròpia dels relats, per exemple, d’Arthur Conan Doyle).

Que Stoker estimava l’art del relat es nota a bastament; elaborà innovacions fins al punt, segons el meu criteri, de convertir-se en precursor del gènere de sang i fetge en fragments de certs relats, com ara la part final de «The SquawThe Iron Maiden» («La dona índia-La dama de ferro», 1914). En aquest sentit, «The Dualists» («Els dualistes», 1887) és, per a mi, el conte més cruel i gore de l’escriptor. Malgrat això, el text no és pas de criticar negativament, ja que reflecteix l’època contemporània de Bram Stoker, les relacions i ambicions humanes corresponents, amb tota la seva cruesa, tan i tan similars a les d’ara que fa feredat.

Molts dels seus contes foren recopilats i editats pòstumament per Florence Balcome, la vídua de l’autor, en un volum titulat Dracula Guest and Other Weird Tales (L’invitat de Dràcula i altres relats fantàstics, 1914). En aquest recull hi ha textos tan remarcables com «The Judge’s House» («La casa del jutge») i «The SquawThe Iron Maiden» («La dona índia–La dama de Ferro»), uns relats que es poden considerar clàssics, tant pel seu rigor intern com per la posada en escena més adient. Mentre que el primer es pot incloure en la línia de Joseph Sheridan Le Fanu, el segon té l’aroma d’Edgar Poe. De fet, «La casa del jutge» té força similituds amb «The Dreams in the Witch House» («Els somnis a la casa de la bruixa», escrit l’any 1932, publicat el 1933), de Howard Phillips Lovecraft.

Al relat «The Burial of the Rats» («L’enterrament de les rates», escrit el 1874, publicat l’any 1891), l’escriptor es va recrear amb la descripció d’una part de París, i ho fa encertadament, endinsant-se en la misèria humana i la teatralitat del món. Alguns biògrafs asseguren que Stoker viatjà a París, entre els anys 1871 i 1874, i que quedà ben impressionat en visitar el cementiri del Père-Lachaise.

L’autor té un bon grapat més de narracions, amb títols, de vegades, ben suggerents: «The Bridal of Death» («El casament de la mort», un final alternatiu de la novel·la La Joia dels set estels), «The secret of the Growning Gold» («El secret de l’or que creix»), «The Shakespeare Mystery» («El misteri de Shakespeare»), «A Deep of Vengeance?» («Un acte de venjança?»), etc.; desitjo que les aneu descobrint pel vostre propi compte.

L’única antologia de contes que publicà Stoker en vida es titula Under the Sunset (Sota la posta del sol, o Més enllà del crepuscle, 1881). Als relats, l’autor posa de manifest la importància de l’ésser humà de romandre lliure i apartat de les vanitats, egoismes i prejudicis, sovint imposats des de les societats i sistemes més o menys capitalistes, per tal de ser capaços de copsar realitats que d’altra manera no veuríem (que, de fet, no veiem).

Under the Sunset influí força, a nivell literari, en Lord Dunsany, un escriptor les obres del qual influirien, al seu torn, en els primers relats de Howard Phillips Lovecraft.

Sense comentaris

Deixa un comentari