“El suïcidi de Carles Casagemas”, per Emili Gil

0
578
Picasso 0025

Emili Gil

Emili Gil. Escriptor

El jove pintor i poeta Carles Casagemas (1880-1901) s’enamorà perdudament d’una de les models de Picasso, Germaine Gargallo, la tardor de 1900. Com era costum a l’època, les models tan aviat servien per inspirar els pintors davant del llenç com també per acompanyar-los entre els llençols, cosa que provocava intensos grinyols de tota mena.

Els entesos diuen que Casagemas era un dels artistes més compromesos políticament i apassionat en tots els sentits. Com a mostra, es pot esmentar que la seva signatura aparegué al costat de la de Picasso en una petició d’alliberament d’uns anarquistes empresonats a Madrid. El fet és que Germaine no estava al cas de les floretes que li llançava Casagemas, el qual, davant del refús, començà a parlar de suïcidi.

Picasso, amoïnat pel seu amic, aconseguí endur-se’l a passar el Nadal a Barcelona i visitar, entre bótes i porrons de vi, diverses cases de barrets. El cap d’any el celebraren a Màlaga (Espanya), igualment amb l’objectiu que l’enamorat oblidés la model. Però mentre Picasso, tot seguit, se n’anava a Madrid per fundar, amb Francesc d’A. Soler, la revista Arte Joven (inspirada en les publicacions modernistes Pèl i Ploma i els Quatre Gats), Casagemas va tornar a París, obsedit.

La nit de la seva arribada, el 17 de gener de 1901, convidà un grapat d’amics, coneguts i saludats a sopar a l’Hippodrome de Montmartre, un restaurant situat a la cantonada del bulevard de Clichy, la rue Calaincourt i la rue Forest (metro: Place de Clichy). Entre els reunits hi havia la desitjada amant. El pintor declarà que tenia la intenció d’anar-se’n a viure definitivament a Catalunya i va exposar, de nou, el seu amor incondicional a la model. Llavors, Dan Frank ens diu al llibre Bohemis (Bohèmes, 1999) que «ella es va arronsar d’espatlles. Ell es va treure una pistola de la butxaca, va disparar sobre Germaine sense tocar-la, es va posar l’arma a la templa i es va engegar una bala al cap». Tenia vint-i-un anys.

Els experts en Picasso asseguren que aquell fet marcà profundament l’ànim del pintor malagueny, el qual, a partir de llavors, deixà l’estil de Toulouse-Lautrec i inicià el denominat «període blau» de la seva obra, amb treballs que manifesten introspecció, tristesa, dol. En relació amb la mort del seu amic, Picasso pintà alguns quadres, com ara Casagemas al seu taüt (1901) i La mort de Casagemas (1901). La bella Germaine és evocada a La dona del monyo (1904).

L’Hippodrome de Montmartre mantingué aquest nom fins que, el 1911 esdevingué la sala de cinema Gaumont-Palace, que acollí també algun congrés d’esperanto. El local, comprat per Henri Belloc l’any 1930, es convertí en el cinema més gran del món fins a l’any 1955, quan l’edifici fou enderrocat. Actualment (març de 2016), al lloc on hi havia l’antic Hippodrome de Montmartre hi ha un centre comercial, d’arquitectura convencional i amb gens de gràcia.

Sense comentaris

Deixa un comentari