“Les creus dels improperis”, per Emili Gil

0
573

Emili GilEmili Gil. Escriptor.

A la vora de l’entrada de l’església de Prats de Molló (el Vallespir), concretament al carrer de la Creu Negra, hi ha un crucifix singular que, segons escriu Miquel G. Aracil a Segunda guía maldita de Catalunya (Bastet; Barcelona, 2002): «parece guardar el secreto sobre el extraño hueso que hay en el templo», sense donar més explicacions. La imaginació al poder.

La veritat és que es tracta d’una «creu dels improperis». Sense canviar de comarca, en podem veure al proper monestir de Santa Maria d’Arles de Tec i a les esglésies de Ceret. A l’església de Sant Jaume, a Perpinyà (el Rosselló), en tenim un altre exemple. A Sant Fèlix, a la ciutat de Girona, també hi ha una creu dels improperis.

Les creus dels improperis són creus carregades d’objectes simbòlics que fan referència a la passió de Jesús. Tot i que, per descomptat, també es poden interpretar des d’una perspectiva esotèrica i alquímica. La de Prats de Molló és realment suggerent, però dubto que tingui cap mena de lligam amb l’os (que no és «extraño», sinó una costella de balena lliurada com a ex-vot o similar).

Fréderic Brousse assegura en l’interessant estudi La creu dels improperis. La croix de mission (L’Imprimerie Catalane, 2004) que la meravellosa col·lecció de tals objectes en ferro forjat que hi ha al museu de Sitges (el Garraf) procedeix del Vallespir, principalment de Prats de Molló. Efectivament, per la comarca nord catalana aquesta mena de creus és omnipresent a les esglésies, als cementiris, als encreuament de camins i dins d’algunes cases particulars. També se les anomena Vera Creu. Amb tot plegat queda clar que tot i que continuen provocant l’efecte pel qual van ser fetes, és a dir, «per interpel·lar, sorprendre o astorar qui les veu», segons Fréderic Brousse, en realitat no són elements inhabituals ni estranys.

Van ser creades durant el segle XVII, durant el moviment barroc, i anaven destinades a gent senzilla que no sabia ni llegir ni escriure però que sí que coneixia el missatge dels evangelis. Per tant els símbols es poden interpretar, almenys en principi, de manera completament ortodoxa.

El nombre d’objectes que guarneixen les esmentades creus varia de vint a vint-i-quatre, i segons l’assaig de Frédéric Brousse, «són disposats sobre els crucifixos seguint un ordre quasi idèntic. Però amb les variants inspirades pels artesans locals».

Així, entre els objectes, hi trobem el gall (al capdamunt de la creu, record del renegament de Pere), el rètol (amb l’ineludible «inri»), la corona d’espines (amb la qual els romans coronaren Jesús com a rei, tot mofant-se’n), els tres claus (dos per als canells i un per als peus), dos fuets (que serviren per  flagel·lar Jesús), el martell (per clavar els claus), la llàntia o llanterna (que il·luminà els fariseus quan van arrestar Jesús al mont de les Oliveres), el calze (que simbolitza la mescla de vi i de fel que oferien els romans als condemnats, per tal de drogar-los i que no patissin tant; cosa que Jesús refusà), la mà (record de la bufetada del guàrdia romà a Jesús davant de Caifàs), la gerra (amb la qual Pilat es rentà les mans), les tenalles (que prefiguren el descens de la creu), la faç santa (al·lusió al gest de Verònica d’eixugar la cara de Jesús amb una tela),  els daus (que serviren els romans per rifar-se la túnica del condemnat), la túnica (vermella), la columna (en la qual va ser lligat Jesús en ser fuetejat), les cordes (per lligar el reu), el pitxell de perfum (pels cossos dels difunts), l’espasa i l’orella (la que Simó Pere va tallar al moment de l’arrest), la palma (que oferiren els soldats a Jesús, tot afegint-li un guarniment més de rei fals), l’esponja al capdamunt d’una canya (que, xopa de vinagre, oferien al condemnat quan tenia set), la llança (que traspassà les costelles de Jesús, d’on brollà aigua i sang), l’escala (per davallar el crucificat), la trompeta (evocació als escamots romans que encerclen la marxa cap a l’indret de suplici), la bossa amb trenta monedes d’argent (preu de la traïció de Judes), l’estel (símbol de la foscor que es féu entre la sisena i la novena hora, al moment que Jesús traspassà) i la roca (representació del calvari on és alçada la creu).

No tots els objectes que he referit són presents en totes les creus dels improperis, però sí la majoria. Poden variar-ne alguns, afegir-ne o mancar-ne d’altres, però tots els elements contribueixen a la funció de tan singulars crucifixos, la de «combatre el pecat i extirpar de l’ànima humana les arrels del mal mitjançant la simple contemplació dels patiments de Crist», afirma Frédéric Brousse.

 

Sense comentaris

Deixa un comentari