“Poe, Edgar Poe (1)”, per Emili Gil

2
944

 

Emili Gil

Emili Gil. Escriptor

Ignoro per què el convencionalisme internacional (no només el dels Països Catalans) ha fixat la norma o costum d’anomenar Edgar Poe com a Edgar Allan Poe. Només puc atribuir-ho al descuit, a la ignorància de la biografia de l’autor, o bé a una completa despreocupació que frega el «passotisme» o «semenfotisme»; una actitud, aquesta darrera, que hauria de fer enrogir els cercles intel·lectuals.

A continuació exposaré els motius, amb la major brevetat i síntesi que sigui capaç, pels quals considero que el nom complet de l’escriptor Poe és Edgar Poe, sense l’Allan.

1) Els pares biològics de Poe

Edgar Poe va néixer a Boston, el 19 de gener de 1809. Fou el segon fill de David Poe i Elizabeth Arnold (també coneguda pel nom d’Eliza Poe), actors de teatre que deambulaven d’un poble a un altre per guanyar-se les garrofes. El 8 de desembre de 1811 traspassà Elisabeth, ja abandonada pel seu marit David —completament alcoholitzat; desaparegut, literalment, el juliol de 1810 a Nova York; alguns biògrafs diuen que va morir— i en la més absoluta de les misèries. És llavors quan el petit Edgar va a parar sota la custòdia de la família del benestant —encara no ric— comerciant de Richmond John Allan. Fou batejat el 12 de desembre de 1811, amb el nom d’Edgar Poe. Els seus germans, William Henry i Rosalie, foren acollits per l’avi David Poe i la tieta Maria Clemm, i per la família Mackenzie, respectivament.

2) Els pares adoptius

Frances Keeling, la mare adoptiva, mostrà durant tota la vida una devoció sincera pel xiquet. En morir aquesta dona, el 29 de febrer de 1829, Poe quedà molt afectat. En canvi, John Allan, el marit de Frances, tan sols va adoptar el nen davant de l’Església —segurament per allò del «què diran»—, però mai davant de la llei, cosa que encara fa més absurd el manteniment actual d’aquest cognom en l’escriptor. De fet, va ser a petició de Frances que l’enterrament d’Elizabeth va ser pagat, i el menut acollit.

La mare biològica morí el 8 de desembre de 1811, i el nen fou batejat el 12 de desembre, però John Allan no va decidir quedar-se’l fins passat el 26 de desembre, dia en què el teatre de Richmond patí un incendi; va haver-hi setanta-dos morts; un profund sentiment de dol i compassió envaí la ciutat. No hauria estat ben vist que un burgès com Allan portés el petit a l’orfenat, tenint les possibilitats, com tenia, de quedar-se’l a casa; encara menys, en plenes festes de Nadal.

Malgrat pagar-li els estudis escolars i universitaris (en part), mai no fou capaç de comprendre la seva vocació literària, ni d’entendre la necessitat d’estima que calia a l’escriptor incipient, abandonant-lo a la misèria. A més a més, Poe, en saber que John Allan des de feia molts anys enganyava sentimentalment, i sexualment Frances, i que tenia, com a mínim, dos fills extramatrimonials a qui passava diners, es posà de part de la dona. A finals de març o principis d’abril de 1825 John Allan esdevingué un dels homes més rics, sinó el més ric, de tot l’estat de Virgínia, ja que heretà del tiet William Galt (en algun document l’anomenen James Galt).