“El ciclista sempre té raó”, per Enric Canela

1
1031

Enric Canela, lliureimillor.catEnric I. Canela @enriccanela Vicerector de Política Científica i director de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona

Fa pocs dies vam poder llegir que una regidora de l’Ajuntament de Barcelona, concretament Mercè Homs, havia estat multada per portar l’adhesiu “CAT” a la matrícula de la seva motocicleta. Un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona li va dir que l’en tragués i ella s’hi va negar.

L’agent municipal tenia tota la raó legal. La llei l’empara i segurament els seus superiors jeràrquics i polítics no podrien dir-li que no multés la regidora o un altre ciutadà en idèntiques o similars condicions. Efectivament, la llei empara l’agent repressor. Ell va optar per ser hereu de la repressió anticatalana; segur que serà lloat en determinats cercles de la cinquena brigada. Potser Jorge Fernández Díaz el condecori alhora que ho fa amb alguna Mare de Déu pels seus serveis als hereus del TOP.

No sé què en pensa, el govern de la ciutat; no sé què en pensa Ada Colau, la nostra alcaldessa. No cal que es pronunciï, millor si actua.

La veritat és que la policia municipal de Barcelona, salvant segurament molts agents, no funciona bé. No ara, fa massa temps que no fa el que ha de fer, no és una policia de proximitat i a més deixa que Barcelona sigui una selva en molts aspectes.

Mentre la policia municipal es dedica a perseguir “conductes criminals”, com ara portar adhesius reivindicant la nostra terra, els sorolls i les incomoditats per als ciutadans no són sancionats.

No és nou, però segurament Ada Colau hauria de moure peça. A mi l’any 2001 em va atropellar una bicicleta en una vorera de la Diagonal, banda mar, mentre esperava a travessar el carrer Numància pel pas de vianants. Es va posar verd per als vianants, i venint de l’altra banda del pas de vianants a notable velocitat, se’m va tirar a sobre un ciclista. Commoció cerebral, ambulància i clínica amb ressonància magnètica nuclear; per sort res greu més enllà de la factura de la prova d’imatge. En el meu cas hi havia una clara infracció de circulació per part d’un ciclista. Els ciclistes tenen butlla per fer el que vulguin, sense control ni assegurança, tampoc llums. Fa un parell d’anys, un company va ser atropellat per una bicicleta a la mateixa banda de la Diagonal, però en aquest cas a la zona de la Facultat de Biologia. Els dos canells trencats. El ciclista el va renyar per posar-se al mig. Naturalment cap més acció, el ciclista sempre té raó.

Per qualsevol vorera de la ciutat, en sentit correcte o prohibit, circulant pel carril bici però en el sentit contrari, fent absolutament el que volen ens han envaït ciclistes incívics.

La cosa és ara molt més greu que fa uns anys, moltes més bicicletes. Ara els turistes fan el mateix. Circulen per allà on volen. No és que ells ho facin malament, és que fan el que veuen davant de cap prohibició.

Deia que això no és nou i que alcaldes anteriors no hi havien posat solució, potser per no ofendre el “món progre”, però la situació és insostenible. La ciutat necessita ordre. L’any 2012 l’Ajuntament de Barcelona va insinuar fer alguna cosa; res de res. El febrer del 2015 es va aprovar una ordenança, però vés a saber per què ni s’aplica ni se n’anuncia l’aplicació. Potser seria una bona idea posar algun senyal de trànsit, si més no per avisar.

La bicicleta és bona; circular en bicicleta, també. Grans ciutats europees tenen tradició d’aquest ús. Una diferència substancial que he pogut veure en ciutats nòrdiques és que els carrils estan perfectament delimitats i que les bicicletes no circulen per sobre de les voreres. És civilització. L’ordre ha d’existir i és la policia municipal la que l’ha de garantir quan aquest és alterat.

És hora que la Guàrdia Urbana, en comptes de perseguir per motius ideològics els que es comporten cívicament, ajudi a ordenar la ciutat i actuï contra els vàndals que no respecten res.

L’Ajuntament “pretén redefinir l’espai públic de la ciutat com a llocs habitables, espais comunitaris, territoris d’extensió de la residència i àmbits per al joc, el verd, la història i la vida local dels barris”. Fa el programa Superilles. Lloable. Els veïns es rebel·len.

Potser els veïns estarien entusiasmats si poguessin circular per les voreres amb la garantia que no serà un risc per a les seves vides i sense que les motocicles no estiguessin aparcades per on han de circular.

1 comentari

  1. “en comptes de perseguir per motius ideològics”. Perdoni però no respectar la normativa no és una persecució per motius ecològics. Menys demagògia i barrejar xurres amb merines. Sembla que demani que només es persegueixin les infraccions que a vostè no li agradin.

Deixa un comentari