“La ‘Mala Vella’ de Caldes”, per Emili Gil

0
660
Vista aèria de l'ermita de Sant Maurici. Foto: Visitcaldes.cat

 

Emili Gil

Emili Gil. Escriptor

Temps era temps, quan Caldes de Malavella només es deia Caldes, els vilatans estaven aterrits perquè rondava una bèstia meitat home i meitat llop que, de nit, entrava a les cases i s’enduia les criatures.

D’altra banda, la senyora feudal, una dona egoista, ambiciosa i lletja, tenia collat tothom amb uns impostos molt elevats. S’havia ben guanyat el malnom de «la mala vella».

Fou en aquestes circumstàncies quan, segons la llegenda, arribà a la població un jove anomenat Maurici, que buscava feina. Li van dir que anés al castell de la «mala vella». El va rebre un servent geperut, que de seguida li digué que ja podia començar a treballar, que hi havia molta feina, al castell.

Una nit en Maurici advertí que el servent es disfressava amb pells de llop, agafava un sarró buit, i se n’anava cap al poble. El seguí i veié com entrava per la finestra d’una casa i sortia amb el sarró ple. Dins hi duia un nen. O sigui que la bèstia era, en realitat, el geperut. Aquest, en tornar al baluard, de seguida posà una olla a bullir, ja que cada nit havia de cuinar un cor d’infant per nodrir a la «mala vella», la qual havia pactat amb el Diable per tal de mantenir la vida i conservar el poder sobre els pagesos de la rodalia.

Quan l’aigua ja bullia, en Maurici va donar un cop de peu al geperut, que caigué dins de l’olla. Va alliberar el xiquet i li digué que anés de seguida a casa i expliqués què passava. Quan el geperut fou ben cuinat, en Maurici li tragué el cor, el posà en un plat i el portà a la «mala vella».

La dona s’adonà que aquell cor no era tan tendre com els que solia menjar. El noi li digué que aquell era el cor del seu servent i que l’argúcia de l’home llop havia estat descoberta. Ella s’alçà esverada de la cadira i cridà els soldats perquè agafessin en Maurici, però llavors entraren al castell molts veïns de Caldes que, havent escoltat el nen alliberat, havien agafat destrals, garrots i aixades per rebel·lar-se contra la senyora feudal.

La «mala vella» fugí (uns diuen que corrent, d’altres que a cavall d’una escombra), tot cridant: “Tornaré! Tornaré! Tornaré!”

Des de llavors, cada any per Sant Maurici (el darrer dissabte del mes d’abril) és tradició pujar a l’ermita de Sant Maurici (on antigament era el castell) i recordar el jove que alliberà la població de la tirania.

Tornarà mai, la «mala vella» a les terres de Caldes? Terminator sempre tornava…

 

Sense comentaris

Deixa un comentari