“Al voltant dels epitafis”, per Emili Gil

0
513

Emili Gil

Emili Gil. Escriptor

El mot epitafi prové del grec «epi» (sobre) i «taphos» (tomba). Els més habituals són el «RIP» o bé el «reposi en pau», també «descansi en pau». Existeixen epitafis literaris i epitafis inscrits sobre les lloses; cal tenir-ho ben clar per entendre la confusió que hi ha sobre el tema; també existeixen els epitafis desitjats, però mai no concretats, per la qual cosa la incertesa augmenta.

N’hi ha que procedeixen de l’Edat Mitjana, o potser d’èpoques anteriors, com el típic anònim «vaig ser qui ets, seràs qui sóc» (amb la variant: «avui veus qui seràs demà», i similars), sovint acompanyat d’una imatge, dibuixada o esculpida, d’un crani. D’altres exemples anònims: «sóc aquí en contra de la meva voluntat», «vaig necessitar tota una vida per arribar ací», «deixeu-me en pau».

Alguns han aconseguit força celebritat, com el «disculpi que no m’alci, senyora», atribuït a l’actor Groucho Marx (1890-1977)[1], però que no és sinó una llegenda urbana, igual que el «lleig, fort i formal» que, en teoria, guarneix la sepultura del també actor John Wayne (1907-1979)[2].

D’altra banda, emperò, en trobem de ben reals, com ara el que hi ha a la làpida del pintor Jaume Mercader (1889-1967), al cementiri de Sarrià, a Barcelona, que es féu gravar «eix lloc em plau sota la llum del cel», o bé al nínxol de l’escriptor Miguel de Unamuno (1864-1936)[3]: «introdueix-me, Pare Etern, al teu pit, / misteriosa llar, / dormiré allà, ja que vinc desfet / del dur bregar». Tanmateix en diverses pàgines d’internet s’afirma que hi ha escrit «tan sols demano a Déu que tingui pietat d’aquest ateu», cosa falsa.

Unes altres de les falsedats, o confusions, és «espero que Crist compleixi la seva paraula», de Miguel Delibes (1920-2010)[4] i «mai no hauria d’haver passat de l’Scotch als martinis», d’en Humphrey Bogart (1899-1957)[5].

En canvi, «et vaig dir que estava malalt», de Spike Milligan (1918-2002), escrit en irlandès, al fossar de Sant Thomas, Winchelsea, East Sussex (Regne Unit), és ben cert, igual que la frase que guarneix la pedra de l’artista polifacètic Marcel Duchamp (1887-1968), al cementiri monumental de Rouen, a la Normandia: «d’altra banda són sempre els altres qui es moren».

N’hi ha, emperò, de més sobris, lírics i suggestius, com ara el que orna la tomba del poeta John Keats (1795-1821): «aquí jeu un, el nom del qual fou escrit en l’aigua». És al cementiri protestant de Roma (Via di Caio Cestio, 6), a Itàlia.

També al romà Cimitero Protestante, o Cimitero acattolico, sovint anomenat Cimitero degli inglesi, hi reposen les restes del poeta Percy Bysshe Shelley (1792-1822). Hi ha escrita la divisa, en llatí, Cor cordium (cors de cors); al dessota, les dates de naixement i traspàs, davall de les quals llegim tres versos de la «Cançó d’Ariel», de Shakespeare, inclosa a La tempesta: «Nothing of him that doth fade, / But doth suffer a sea-change / Into something rich and strange». Traducció de Joan Vinyoli: «Ni una mica del que és en ell mortal / no s’ha perdut: una mudança clara / de mar el torna en cosa rica i rara».

Al mateix clos hi ha la pedra de Gregory Corso (1930-2001), un poeta estatunidenc, inclòs a la generació Beat i admirador de Percy Bysshe Shelley. Escrigué l’epitafi de la pròpia llosa: «L’esperit / és la vida / que flueix a través de mi / infinitament / com un riu / sense por / a esdevenir / la mar».

Lord Byron (1788-1824) redactà l’epitafi del sepulcre del seu gos Boatswain (mort el 18 de novembre de 1808): «aquí reposen les restes d’un ésser que posseí bellesa sense vanitat, força sense insolència, valor sense ferocitat i totes les virtuts d’un home sense vicis». El singular túmul és als jardins de Newstaed Abbey, a Nottinghamshire, al Regne Unit.

A Portbou hi ha la tomba de Walter Benjamin (1892-1940), guarnida amb una llosa on llegim: «no hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie», pertanyent a la Tesi de la Filosofia de la Història, VII.

Al cementiri de Sant Cugat del Vallès hi roman soterrat l’actor i fotògraf Joan Llamas (1940-2006), traspassat el 19 d’agost de 2006. A la làpida de marbre negre hi posa: «que comenci l’espectacle!».

Al mateix fossar hi trobem el nínxol del matemàtic Pere Menal (1951-1991), guarnit amb el teorema d’àlgebra 2.14 que ell mateix elaborà (publicat a la revista Journal of Algebra, l’any 1979).

En una làpida del cementiri de la Sénia, fins a la meitat de la dècada de 1990, s’hi llegia:

«En esta morada obscura / del silencio y de la muerte / reposa frío e inerte / tu cuerpo en su sepultura. / Pero tu alma hermosa y pura / volando hacia su ideal / dejó el mundo terrenal / causándonos mal profundo; / que eres ángel y tu mundo / es la mansión celestial


 

[1] Groucho Marx fou incinerat i les cendres dipositades a l’Eden Memorial Park de Mission Hills, a Los Angeles, Califòrnia, Estats Units. El mes de maig de 1982 foren furtades, però aviat se les trobà al Mount Sinai Memorial Park, a Los Angeles. A la llosa de Groucho Marx només hi figura el seus nom i cognom, les dates de naixement i mort, i un estel de David.

[2] John Wayne fou soterrat al Pacific View Memorial Park, de Corona del Mar, a Califòrnia, en un clot anònim. La seva dona, Pilar Palette, va posar la inscripció «lleig, fort i formal» en un lloc proper. Finalment es col·locà una placa al·lusiva a les seves pel·lícules de Far West, amb les frases: «El demà és allò més important de la vida. Es fica en nosaltres com una mitjanit clara. És perfecta quan arriba i es posa a les nostres mans. Desitja que haguem après alguna cosa de l’ahir».

[3] Miguel de Unamuno és sebollit al cementiri de San Carlos, Salamanca (Espanya).

[4] Miguel Delibes reposa al Panteón de Vallisoletanos Ilustres, del cementiri del Carmen, a Valladolid (Espanya).

[5] Les restes de Humphrey Bogart són al Forest Lawn Memorial Park, a Glendale (Estats Units).

Sense comentaris

Deixa un comentari