“Una gramàtica per a tot el domini lingüístic”, per M. Rosa Bayà

0
630

mrosa baya

 

 

Rosa Bayà @mrosa_bay Lingüista. Universitat de Barcelona

Una gramàtica basada en l’ús, que prioritza els fets generals —compartits a tot el territori— i en concreta també d’específics en certes varietats de la llengua, i que assegura una comunicació eficient en els diferents registres funcionals. Aquests són els trets principals de la nova gramàtica normativa, una obra de 1.500 pàgines que sortirà al carrer aquest novembre.

Els responsables de la gramàtica en van fer una presentació divendres passat a l’Ateneu Barcelonès davant una audiència de 250 professionals de l’assessorament lingüístic. L’acte l’havia organitzat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) en el marc del cicle Matinals de Llengua. El dia abans, una altra sessió similar, adreçada en aquest cas al món editorial, havia reunit també més d’un centenar de persones. I al llarg de les pròximes setmanes, es preveu que se’n facin moltes més arreu del país. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) surt al carrer i s’explica. Explica, entre altres coses, que aquesta és la primera gramàtica institucional —perquè les de Fabra en realitat són obres d’autor, encara que les hem adoptat com a normatives—; que és una gramàtica fruit del consens; que es vol que els parlants de tot el domini s’hi sentin identificats —«sense identificació no hi ha seguiment», va dir taxativa Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica del IEC—, i que el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), que conté milers de documents de tota mena i suma 52 milions de paraules, ha estat una eina clau per elaborar la nova norma d’acord amb l’ús.

La sessió va ser molt aclaridora. En relació amb la polèmica per la reducció dels accents diacrítics, per exemple, Mila Segarra, membre del grup de treball d’Ortografia Catalana, va remarcar que s’havia cercat en el CTILC quantes vegades coincidien parelles del tipus dóna/dona o vénen/venen: en el primer cas, havien trobat tretze coincidències, i només tres d’aquestes podien donar lloc a ambigüitat; en el segon, no n’havien trobat cap. Segons els impulsors de la reforma, aquests resultats reforcen la decisió de simplificar l’ús del diacrític.

També es va parlar de terminis per aplicar les modificacions ortogràfiques: el Diccionari de la llengua catalana (DIEC), que depèn directament de l’Institut d’Estudis Catalans, no té encara data per enllestir aquesta adaptació. Tampoc en tenen els portals de consulta i terminològics Optimot, Cercaterm ni altres recursos de la DGPL i el centre terminològic TERMCAT. Pel que fa als mitjans de comunicació, es vol consensuar que el canvi el facin tots alhora. I no sembla que hagi de ser immediat.

S’agraeix l’esforç de l’IEC per comunicar la feina que s’ha fet, com s’ha fet i per què s’ha fet. El que es demanaven alguns assistents en acabar la trobada és per què no ho ha explicat abans de ratificar els nous documents. El debat social que han generat les novetats en l’ortografia és un senyal del gran interès que molts parlants tenen per la llengua. Un IEC obert a la societat —per mitjà d’aquestes sessions o d’iniciatives com l’Acadèmia Oberta— és la millor notícia per a aquests milers d’usuaris que volen ser partícips de decisions que els afecten.

Per cert, molts d’aquests parlants volaran a les llibreries tan bon punt la gramàtica surti al carrer. D’això n’és ben conscient el president de l’IEC, Joandomènec Ros, que ha fet mans i mànigues per aconseguir publicar-la per la campanya de Nadal. Bona jugada, mestre.

Sense comentaris

Deixa un comentari