“Vosaltres en teniu la responsabilitat” [VIBRANT]

0
455

VIBRANT

Apreciats catalans,

Per la meravellosa tecnologia d’aquest apassionant segle XXI, m’heu permès compartir amb vosaltres, sense interferir-hi, el vostre procés, continuació d’aquell que nosaltres no vàrem saber gestionar o acabar bé, sigui per mancances pròpies, sigui per traïcions alienes, tot sortint-nos-en amb dignitat, sense ser vençuts, només capitulats.

Hi hauria molt a dir de positiu sobre la vostra actual situació, fruit d’aquella nostra. En aquests moments, en què la ciutadania està a punt de recuperar les llibertats i la sobirania plena, potser seria hora de revisar el Tractat dels Pirineus; el de Rijswijk; el d’Utrecht; el Decret de Nova Planta de 16/01/1716, amb totes les reformes i documents secrets i reservats complementaris a tots ells; el perquè hi ha, a l’Espanya oficial, dos reis amb el nom de Carles III (un el nostre rei Carles d’Àustria, l’altre el fill del Borbó Felip IV de Catalunya – V d’Espanya); el perquè dels orígens i resultats de la Guerra de la Quàdruple Aliança 1718-1720; el Tractat de Viena de 1725, que amb la meva intervenció va suposar donar per finida la Guerra de Successió; cal revisar a fons, la Divisió Territorial d’Espanya de 1833 per la qual Catalunya perdé gratuïtament la Franja amb els territoris del Cinca al Noguera, Ebre i Matarranya. Deixo a contemporanis vostres aquesta tasca. Em consta que hi estan treballant (sst@vilanaperles.cat).

Després d’analitzar-vos durant aquesta llarga temporada que porto entre vosaltres, copso com encara vos manca una certa dosis d’autoestima per acabar de rematar el que esteu fent. M’adono també que no vos recolzeu prou en el llegat que vos vàrem deixar, les Constitucions de Catalunya, que donen resposta a part dels problemes que teniu i heu de resoldre. Tinc la sort que, no podent interferir directament, per no avortar el decurs de la història, sí que ho fa, entre altres molts, el meu biògraf, fill de Cal Migdiada d’Oliana, implicat en mil batalles, una d’elles, col·laborant amb VIBRANT, entitat que organitza actes i ofereix llum sobre la història catalana amagada i manipulada, mal explicada per molts docents funcionaris, sota pors franquistes, ara revisada per altres que cerquen fonts primeries, reinterpretant-ho tot, com cal. Un altre grup en què està implicat és www.constituïm.cat, uns agosarats que, en el seu text de Proposta de Constitució per a la República de Catalunya, ofereixen un contingut avançat sorprenent, amb proposta d’abolició del Decret de Nova Planta per activar i fer entrar en vigència la vostra i meva darrera constitució de 1705/6, dic meva perquè, a part de signar-la, article per article, com a darrer Protonotari de la Corona d’Aragó, me la vaig fer pròpia emportant-me-la i fent-la executiva des de Viena, a tot l’Imperi. Ara el vostre Parlament vol aprovar l’abolició de tots els judicis sumaríssims del franquisme; farà bé. Caldrà que ho faci també amb el Decret de Nova Planta, i si així es fa, tornarà a imperar a Catalunya el Dret Públic català, tan diferent del de Castella-Lleó on persisteix “un rey una ley” i “¿qué es la ley?, lo que manda el rey. Aquesta forma de ser i fer els ha portat on ara són, involucionant, havent-ho perdut tot pel seu mal fer polític, on la imposició impedia i impedeix encara, pel que observo, una solució pactada. Pau i Treva.

Resultat d'imatges de constituïmEls membres de Constituïm, autors de la Proposta de Constitució per la República Catalana

Dos exemples per demostrar-vos que les solucions estan ja apuntades en el nostre constitucionalisme, que, com a herència, vos vàrem deixar. Aprofiteu-lo.

FUNCIÓ JUDICIAL –no pas poder judicial–. El poder només rau en el poble, no en les institucions. El professor Queralt, en un article en un diari que s’edita a Catalunya en castellà i català –una mica unionista, el diari– diu que cal qüestionar l’actual CGPJ, i que “la promiscuïtat entre jutges, advocats, empreses i universitat” sent evitable, no ho és, trobant-se tots en actes acadèmics, docents, editorials i congressos. Evidentment, això contamina. Les Constitucions de Catalunya de 1706 (constitució 33, 34, 42 –aquesta darrer regulava les dietes, que resultaven ser més altes que els salaris–, capítol de cort 43 i altres) establien que, els doctors de la Reial Audiència, no podien “intervenir” en causes de Suplicació en les quals haguessin intervingut abans; prohibició que assessoressin ningú relacionat amb un procés; que intervinguessin o fossin acompanyats els jutges per litigants, rebre regals, ara, en forma directa o indirecta amb portes giradores, pagaments per cursos, seminaris, opinions periodístiques i altres. A Viena, per garantir la independència judicial, vaig regular la nul·la relació entre jutges, advocats i justiciable. Aquesta conxorxa entre el Poder Executiu/Fiscalia i Judicial, si fem cas de la Proposta de Constitució de Constituïm, restableix la veritable separació de poders on els principals càrrecs seran de lliure elecció ciutadana, tals com President de la República, President del Tribunal de Garanties Constitucionals –a manera de TC– el Fiscal general de la República i fiscals de districte que no dependran de l’executiu sinó de Justícia i, els responsables dels òrgans de control econòmic, ara dependents de l’Executiu, seran nomenats per les Sindicatures. Bona iniciativa, que reforçarà aquell Tribunal de Contrafaccions que jo vaig col·laborar a crear i vaig sancionar. Confio qu eaquest T.G.C. serà, en la nova Constitució catalana, un òrgan eficient, com tenia vocació de ser-ho a la Catalunya del segle XVIII si la violència estrangera francocastellana no s’hagués imposat sobre la raó.

“Catalunya està indefensa jurídicament”, indica un titular de l’actual president Puigdemont en un altre diari iniciat a Girona amb data 18.10. Vull matissar aquesta afirmació. El president la fa, davant la judicialització de totes les actuacions “polítiques” emanades legítimament des del Parlament català amb implicació penal d’alguns dels seus membres, actuacions de polítics i ajuntaments que són portats a fiscalia i al TSJC. Compte amb el llenguatge. A Catalunya teniu un TS de Justícia d’Espanya a Catalunya, no un TSJ de Catalunya, ja que no és nostre, fins que el creem amb la Llei de transitorietat jurídica o Llei fundacional o de secessió, que el Parlament ha d’aprovar tot deixant sense efecte i abolint el Decret de Nova Planta del 1716. Llavors, Catalunya, en un return nation o en un devolution nation, recuperarà aquella nostra/meva constitució de 1706, i el Parlament ja s’encarregarà d’ordenar una recopilació de dret públic –per sort, heu preservat el dret privat que teniu envejablement molt ben estructurat– encomanant, com es proposa des de la ciutadania, que ho facin uns modernitzats Tres Braços, l’Assemblea Constituent Mixta, a qui encomanar la redacció de la propera Constitució de Catalunya, d’acord amb els treballs de Constituïm o d’altres. Si aquesta és la voluntat i l’esperit pel qual camina el Full de Ruta cap a la recuperació de llibertats nacionals, podem dir i dic, que ja en, teniu de legalitat i legitimitat, l’emanada de les lleis del Parlament català, podent legalment interpretar les actuacions de polítics, regidors, alcaldes i societat civil, com a obediència deguda a les Lleis de la Terra votades en el Legislatiu català, per càrrecs electes, democràticament escollits. Cert és que l’actual sistema de partits i l’aiguabarreig d’interessos partidistes han impedit que Catalunya tingui llei electoral pròpia. Cal esmenar-ho. Així ho ha dit un conseller de govern i ho han demanat també algunes formacions polítiques.

Resultat d'imatges de 11S 2016 ancEl poble català s’ha manifestat els últims anys per crear la República catalana

Donem al poble el que és del poble. És del poble la legitimitat democràtica i la sobirania de la nació. La ciutadania té el dret d’exercir sense traves la participació directa en els afers d’Estat que l’afecten, i l’expressió d’aquesta s’ha de fer en eleccions lliures, en llistes obertes i amb elecció directa dels càrrecs que han de gestionar la Nació, amb mesures de precaució contra la corrupció, establint dues legislatures de 5 anys com a màxim temps de dedicació política (a algun partit no li agrada la idea i ho basa en el fet que es desaprofita l’experiència política adquirida; podem replicar que l’experiència demostrada fins ara per moltíssim polítics professionals demostra el contrari. En la nostra època, insaculàvem i el càrrec durava un, dos o tres anys demostrant que ja havíem previst que aquesta manca d’experiència (però amb expertesa empresarial, de ciutadà honrat, de bon gestor, se suplia amb escreix amb nova saba) amb la veritable vocació de servidor públic temporal de l’optant, no pas per fer-ne ofici. La ciutadania es reserva, en tot cas, el dret de revocació de càrrecs, si aquests no responen a les expectatives, promeses electorals i funcions que li són encomanades.

Ciutadans, si ho feu així, vos auguro un proper èxit. Podré tornar llavors juntament amb els milers d’exiliats en les diferents guerres, en especial la de Successió, amb tombes per mitja Europa, i la de 1936, amb morts vergonyosament mal enterrats encara en varavies o en camps de batalles alienes o en d’altres de concentració d’Europa o en exilis americans. Tots podrem reposar en pau. Donarem el nostre sacrifici per ben invertit. Vosaltres en teniu la responsabilitat.

Oliana, novembre del 2016

El Marquès de Rialp

Sense comentaris

Deixa un comentari