El ‘Protocol de Donostia’ ja està en marxa com a eina de garantia dels drets lingüístics

0
1130
Foto de família de l'acte de presentació i validació del Protocol de garantia dels drets Lingüístics, el 17 de desembre del 2016 al teatre Kursaal de Sant Sebastià.

En un senzill i emotiu acte s’ha donat a conèixer avui a Sant Sebastià el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics o Protocol de Donostia. Segons ha dit Paul Bilbao, secretari general de Kontseilua, durant la presentació, “aquest protocol ha suposat un exercici pràctic d’apoderament històric, mentre que els agents socials han demostrat la seva capacitat per confeccionar una eina eficaç per respondre a les necessitats lligades a la garantia dels drets de les llengües minoritzades”. El Protocol ha estat un projecte impulsat de manera conjunta per Kontseilua i la Fundació Donostia 2016.

Bilbao ha destacat l’extraordinària solidaritat lingüística que ha percebut durant tots aquests mesos en tots els racons d’Europa. “La participació ha estat la clau de l’èxit d’aquest protocol, i hem estat capaços de demostrar que, malgrat ser comunitats petites, si ens unim tenim una capacitat enorme”. Ha afegit, així mateix, que aquest dissabte és “un gran dia de celebració”, però que després d’aquesta presentació “el més important és que a Europa ja comptem amb una eina eficaç per garantir els drets lingüístics, que s’ha engegat avui en Donostia”.

El palau Kursaal ha comptat amb un ple absolut, atès que les invitacions per assistir a la presentació s’havien esgotat uns qunats dies abans. En un acte que ha combinat actuacions musicals i de ball amb intervencions dels participants, les primeres paraules han estat pronunciades per Aureli Argemí (CIEMEN) i Maria do Pilar García. Tant Argemí com García van estar presents fa vint anys en el procés d’elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics i en les seves intervencions han recordat, precisament, que aquella declaració és l’antecessora del Protocol de Donostia.

El director de la programació cultural de DSS2016EU, Xabi Paya, ha assenyalat que el Protocol de Garantia suposa “una gran fita en el camí cap a la convivència multilingüe a Europa” i que, gràcies a projectes com el del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, l’aportació realitzada per Donostia a la identitat europea pel que fa a la gestió sostenible de la pluralitat lingüística tindrà un lloc destacat en la història de les capitals culturals europees.

La direcció d’aquest Protocol ha estat a càrrec d’un Comitè Organitzador format per vuit institucions. La Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016, el Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar Kontseilua, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Centre Europeu per les Qüestions de Minories (ECMI), la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, la ONG Linguapax Internacional, el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN Internacional) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han estat treballant intensament fins no fa gaire per enllestir la redacció del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, concebut com a text de referència en matèria de defensa de la igualtat entre llengües i de promoció de llengües en perill. L’elaboració del Protocol de Garantia ha estat una de les fites del projecte Cimera sobre la Diversitat Lingüística, que ha tingut lloc el 2016 amb motiu de la capitalitat europea de la cultura de Sant Sebastià.

En l’acte l’acadèmic de la llengua basca Joan Mari Torrealdai ha relatat les lliçons que ha après de les dificultats que el basc ha hagut de superar des de fa uns segles fins al present, i ha destacat l’aportació de les diferents generacions, col·lectius, iniciatives de col·laboració, etc. en l’àmbit de la construcció nacional i cultural. A continuació, han pujat a l’estrada desenes d’agents arribats des d’Euskal Herria i l’estranger, els quals, amb el protocol a les mans, s’han fet una foto de família, amb l’esperança que, quan tornin a les seves respectives comunitats lingüístiques, puguin construir una Europa més plural, justa i igualitària. L’acte ha conclòs amb tots els protagonistes entonant la cançó Txoria txori,de Mikel Laboa.

180 mesures

El Protocol detalla una sèrie de mesures essencials per garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat. El text, han explicat els impulsors de la Cimera sobre la Diversitat Lingüística, “desenvolupa els principis i esperit” de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 1996 a iniciativa del CIEMEN i d’altres organitzacions internacionals.  Ara, el Protocol constituirà un document que serà una eina de renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada el 1996. Aquest protocol busca reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística és fonamental per a la pau i la convivència, ser una eina efectiva per a la igualtat lingüística, presentar les comunitat lingüístiques com a subjectes i reivindicar el seu paper social, així com convertir Donosti en un refent d’aquest procés.

Ara, els agents socials europeus s’hi hauran d’adherir. Arreu d’Europa, les comunitats lingüístiques han pres mesures perquè la gent pugui viure en les seves pròpies llengües. Hi ha centenars d’organitzacions d’aquestes comunitats actuant per donar suport a les llengües minoritzades. El projecte del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics proposa la creació d’un punt de trobada on la societat civil a Europa pugui fer-se càrrec del procés de nodrir la diversitat lingüística. Aquest projecte serà l’inici d’un procés dut a terme per entitats socials, organitzacions no governamentals i especialistes per establir una nova proposta per a garantir els drets lingüístics recollits en la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Aquest document té l’ambició de ser útil, una eina per a tota la societat civil arreu d’Europa.

El paper basco-català ha estat molt important en la gestació del protocol. Des del CIEMEN i Kontseilua –amb Paul Bilbao com a coordinador del projecte i Euskadi visibilitzada com a motor del procés–, que en van integrar el grup promotor, fins a la xarxa ELEN, presidida actualment per Ferran Suay, professor de la Universitat de València i integrant de la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i amb una vicepresidència ocupada des de fa poc per Rosa de les Neus Marco, membre de l’axecutiva de la PxL.

Per a la Plataforma per la Llengua, últimament una de les entitats més actives dels Països Catalans, la participació en aquest protocol per la via de la xarxa ELEN i la inclusió, per una altra banda, en la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD) potencia les línies estratègiques de l’entitat per internacionalitzar la llengua catalana i difondre la necessitat de defensar-la i promocionar-la.

Entre les entitats que treballen en aquesta xarxa ELEN per promocionar i protegir les llengües regionals o minoritzades hi ha el CIEMEN (membre fundador), Escola Valenciana, ACPV, Consello d’a Fabla Aragonesa, Euskal Confederazioa, Iniciativa pol Asturianu, Institut d’Estudis Occitans, Kontseilua, La Bressola, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Rol des Estudios Aragonese i la Societat Catalana de Sociolingüística, entre d’altres

Sense comentaris

Deixa un comentari