“La Mussara i Viladencís”, per Emili Gil

0
594

Emili Gil

Emili Gil. Escriptor

Quan feia la mili, per combatre l’avorriment i la típica dita «jo mai vaig tenir 19 anys», vaig llegir una munió de llibres. Entre ells n’hi havia alguns de dedicats a allò que hom anomena «Catalunya màgica». Així fou com vaig saber de l’existència de la Mussara, un poble abandonat de la comarca del Baix Camp.

S’expliquen mil històries estranyes al voltant d’aquest llogaret, des de persones que desapareixen de sobte fins a pèrdues inexplicables de temps o carreteres misterioses que no tenen final.

Un dels aspectes característics que defineixen el lloc és la presència habitual d’una boira espessa, que els habitants dels contorns coneixen amb el nom de «la peluda».

Però allò que em colpí més, de jove, va ser llegir que en una de les masies abandonades de la Mussara hi ha una pedra molt peculiar. En principi es tracta simplement d’una llosa a terra; tanmateix, hi ha investigadors que creuen més aviat que es tracta d’una pedra força gran, i d’altres encara asseguren que té forma triangular. Però la qüestió, sigui pedra o llosa, triangular o no, és que qui la trepitja o hi passa pel damunt desapareix immediatament d’aquesta realitat i es trasllada a una altra de paral·lela, a una altra dimensió. Segons els «entesos», en aquest nou món es va a parar a un poble anomenat Vila de Sis, detall que ens remet irreversiblement al nombre sis, el número del Diable per excel·lència. En breu, una porta a d’altres existències.

Pel poc que llavors vaig saber sobre la Vila de Sis, es tractava d’un petit poble similar al de la Mussara mateix, però que coexistia en un altre plànol de realitat. Pels vincles amb el sis i les seves connotacions satàniques o lluciferines, l’indret es va convertir durant algun temps en un caramel per a determinats grups amb finalitats més o menys esotèriques, i també per a brètols.

Malgrat tot, romania una pregunta que em colpejava amb insistència el cap: com es podia saber el nom de l’indret on anaven a parar els desapareguts, si aquests mai no tornaven?

Aquesta qüestió tan evident, i que cap dels llibres ni programes radiofònics no havia respost, la vaig plantejar de nou quan, l’any 2015, decidírem, amb el documentalista i físic Jordi Ardanuy, escriure un volum sobre diversos indrets de tradició màgica del nostre país (Catalunya encantada, 2016).

Va ser llavors, repassant tot allò que s’havia publicat a l’entorn del tema i parlant amb determinades persones, quan ens vam assabentar, finalment, que la Vila de Sis tenia l’origen en una novel·la oblidada de gènere fantàstic en català (encara actualment molts lectors ignoren que existeix el gènere de terror en la nostra llengua). El seu títol és Estic morta, saps?, i els autors són Francesc Valls-Calçada i Carles Pastrana. És una obra  publicada per les Edicions de la Llibreria de la Rambla (Tarragona), l’any 1983, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany. Doncs bé, en aquest text hi apareix una població peculiar denominada Viladencís (d’encisar, encantar).

Bé que ho devien saber, alguns dels presumptes investigadors que havien escrit sobre la Mussara! La traducció literal a l’espanyol és Villa del Cis, i «como que “cis” (sic) es “seis”, en catalán, pues Villa del Seis» i es quedaren tan amples. Vet aquí la gènesi de tot el misteri.

No em puc imaginar la cara que devien fer Francesc Valls-Calçada i Carles Pastrana en advertir, uns anys després de la publicació del llibre, la tinta que havia fet córrer la qüestió de la Vila de Sis en els circuits de la parapsicologia i les ciències ocultes. I el fet que ningú no mencionés, ja no a ells, com a escriptors, sinó la novel·la i que tot plegat era ficció. Els «entesos», en aquest cas, havien donat gat per llebre.

És fonamentalment per aquest motiu que estic ben content d’haver coescrit, amb Jordi Ardanuy, el llibre Catalunya encantada (2016). Ha pagat ben bé la pena tot l’esforç, ja que hem recuperat de l’oblit una obra i uns autors que, en cas contrari, s’haurien difuminat en una llegenda tèrbola de la qual, a mesura que passés el temps, hauria estat més dificultós esbrinar-ne els orígens.

Viladencís també apareix a la novel·la L’aigua parlava (Tarragona, 2006), de Francesc Valls-Calçada.

Sense comentaris

Deixa un comentari