“Mossos: policia política o democràtica”, per Jordi Bages-Querol

0
256

Jordi Bages-Querol Esteva @jordiBQE Especialista en màrqueting i comunicació

Aquests dies estem gaudint de l’últim espectacle per desprestigiar i erosionar la reputació dels Mossos d’Esquadra. Són objectiu comú i de dos col·lectius en principi oposats, enemics inclosos, com són el poder de l’Estat i els antisistema. Es tractaria d’una òpera bufa sinó fos pel substrat ideològic de tots dos col·lectius en l’objectiu que tenen de carregar-se la policia catalana. Els molesta per motius diferents, però tenen un objectiu comú.

El govern de l’Estat no accepta que a Catalunya disposem d’un cos de policia propi que s’escapi del seu control. Perquè ens entenguem, el que li agradaria al govern de l’Estat és un cos de Mossos com el que hi havia durant el franquisme, amb una mica més de competències, i prou. No accepta que no estigui a les seves odres directes, no accepta que disposi de totes les competències d’una policia per desenvolupar plenament la seva feina, no accepta que sigui una policia democràtica. L’Estat, a partir de la seva ideologia unitària i centralista, vol fer desaparèixer els Mossos d’Esquadra i substituir-los pels cossos de seguretat de veritat: les seves Policía nacional i Guardia Civil. El seu somni és buidar els Mossos de contingut, deixar-los sense competències efectives, com una policia de fireta. Els odia perquè son la policia nacional catalana, la seva sola existència els molesta perquè son una estructura d’Estat.

Els antisistema tenen un enemic de manual: les forces repressives del sistema capitalista. Defineixen totes les policies com el braç armat de l’oligarquia dominant. Són el seu enemic natural, de vegades gasten més energies per anar contra la policia que no pas en contra del mateix sistema governant. Forma part de l’ADN de la seva ideologia anarcomarxista –cosa que ja és en si mateixa una gran contradicció ideològica– i aprofiten totes les ocasions que se’ls presenten per atacar i desprestigiar els cossos policials. Els apliquen la màxima que a l’enemic ni aigua.

Els nostres parlamentaris antisistema –un oxímoron ideològic– no poden ser diferents. Dins l’amalgama de grups que conformen la CUP n’hi ha de diferents posicionaments sobre la independència de Catalunya, però majoritàriament prioritzen fer una revolució dins l’Estat actual que porti a una societat “socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrada i no patriarcal”,  abans que prioritzar la consecució de l’Estat català com a primer pas indispensable per a les millores socials. La CUP, com a bon antisistema anticapitalista, odia els Mossos. Prioritza la lluita per destruir l’actual Estat de dretes i substituir-lo pel seu d’esquerres  –sota la seva exclusiva ideologia, lògicament– abans que prioritzar la lluita d’alliberament nacional en què la majoria de la societat catalana ens trobem, tant de dretes com d’esquerres, units en un mateix objectiu. Sota aquest prisma, pot ser lògic que acusin els Mossos de tots el mals, reals i/o imaginaris: no són la seva policia nacional catalana. I a voltes em pregunto si els cupaires es consideren nacionalment catalans.

La CUP, a partir de la seva ideologia,  no vol acabar amb els Mossos per substituir-los per una altra policia, sinó per substituir el seu component democràtic. Fa feredat sentir diputats del Parlament català exigir la dimissió del conseller d’Interior de la Generalitat per una detenció efectuada pels Mossos seguint ordres ordres d’un jutge. En demanen la dimissió perquè el conseller –un polític– no va donar ordres de com actuar al cos de Mossos –policia– davant l’ordre judicial. Fa feredat perquè el que estan dient aquests parlamentaris de la CUP és que volen substituir la policia democràtica que obeeix la llei per una policia que obeeix els dictats dels polítics. Perquè ens entenguem, d’acord amb la seva ideologia d’extrema esquerra, volen convertir la policia catalana en una policia política, com la STASI, la SECURITATE, el KGB o qualsevol altra. Aquí els extrems es toquen, perquè el seu model de policia coincideix també amb la d’ideologia d’extrema dreta, com la Gestapo, la PIDE o la Brigada Político-Social. Volen una policia política supeditada a les ordres del poder polític.

Els extrems es toquen i col·laboren. Un govern de dretes –amb polítiques d’extrema dreta– com és el PP, d’un Estat monàrquic amb una oligarquia de concepció feudal –com és Espanya– fa la pinça amb els antisistema –socialistes, llibertaris, republicans– per destruir la policia catalana.

Que no ens diguin que els Mossos han de desobeir. Els funcionaris de la Generalitat de Catalunya no han de desobeir, han d’obeir unes noves lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. I en el supòsit que els funcionaris del nostre Govern es vegin en la necessitat de desobeir la llei –espanyola– només ho poden fer una vegada, la definitiva.

Sense comentaris

Deixa un comentari