“L’Alguer, en català, al Vaticà”, per Pere Mayans

0
689
Article publicat al web El pols de la llengua als Països Catalans


Pere Mayans facebook

Pere Mayans. Catedràtic de llengua catalana i literatura

 

*En aquest punt trobareu un exemple que la catalanitat de l’Alguer era coneguda més enllà del nostre país, però també de com poden ser de nacionalistes els Estats que ens envolten.

És simpàtic descobrir a la Galleria delle carte geografiche del Museu Vaticà una representació del segle XVI de Sardenya on pots trobar el topònim de l’Alguer (escrit Lalger –ja sabem que l’ortografia és arbritària!–) en llengua catalana, axí com el Mont Girat o el cap de la Caça… Com podeu observar en les imatges, el mapa està orientat d’una forma diferent de la que estem acostumats actualment: la part baixa del mapa és el nord, mentre que la zona de Càller és a la part alta. Segons ens informa l’historiador Marcel Farinelli, també a la Sala delle Carte del Palazzo Vecchio de Florència n’exposen una igual, on surt “Lalger”.

Aquesta singularitat catalana de Sardenya encara guanya valor després de llegir la informació que es dóna d’aquesta galeria a les pàgines d’informació dels Museus Vaticans (basades en un article de l’Osservatore Romano, de 27/28 de setembre de 2010, intitulat Come prepararsi al 150° dell’unità passeggiando per la Galleria delle Carte Geografiche. Giro d’Italia senza uscire dal Vaticano d’Antonio Paolucci), en la qual podem llegir una exaltació nacionalista italiana, segurament fora del lloc: «Capiranno, prima di tutto, che l’Italia era costituita in unità ben prima che Cavour e Garibaldi giocassero il grande azzardo. Univano il Paese non la politica ma la storia, la cultura, la bellezza, la religione. Per la prima volta nel catalogo delle arti figurative, nel cuore dei Palazzi Apostolici, questa idea di unità assume forma così consapevole da rimanere indimenticabile. Per la prima volta viene offerta allo stupore del mondo con gloriosa e allo stesso tempo didattica evidenza. […] È la Chiesa di Roma che con i suoi miracoli e con i suoi santi copre come un salvifico provvidenziale mantello la patria italiana. […] E poi c’è il mare, il luminoso azzurrissimo mare italiano increspato di onde leggere, vivo e come rabbrividente al soffio di venti bizzarri che gonfiano le vele di navi dalle fogge più singolari. L’Italia è, fra tutti i paesi del mondo, il “più nobile” intendendo nel termine tutto quello che è Storia, Memoria, Cultura, Varietà, Bellezza. Così pensava Gregorio XIII Boncompagni. Così sta scritto nei cartigli che sovrastano la carta dell’Italia antica (Commendatur Italia locorum salubritate, coeli temperie, soli ubertate) e quella dell’Italia moderna (Italia artium studiorumque plena semper est habita). Così, ancora oggi, alla vigilia del centocinquantesimo anniversario del fatale 1861, noi continuiamo a pensare».

Curiosos pensaments aplicats a la Sardenya del segle XVI, part integrant de la Corona catalanoaragonesa, amb institucions calcades a les de Barcelona en algunes ciutats –com la mateixa Alguer–, amb una catalanització (i en alguns casos, a partir del segle XVI, amb una incipient espanyolització –sinònim de castellanització–, a causa de la presència de militars, càrrecs reials i d’ordes religiosos d’aquesta procedència) de moltes de les capes socials dominats de l’illa. En tot cas, el que, aleshores, podia unir Sardenya amb el conjunt de l’actual Estat italià, amb la Itàlia de llengua toscana, era la presència al nord de l’illa de colons corsos, que havien portat la seva variants toscana de Còrsega a la Gal·lura i que tant havien influït en el parlar sassarès… Però ja se sap la història és un relat que es construeix… i en aquestes paraules de  l’Osservatore Romano es vol defensar el paper del Vaticà en la unitat d’Itàlia. Quedem-nos, de tota manera, amb la presència catalana en la toponímia de l’Alguer, que demostra que la catalanitat de la ciutat era coneguda més enllà de l’illa, a la mateixa Roma.

Sense comentaris

Deixa un comentari