“Pensions, renda bàsica i finançament a la nova República”, per Sebastià Sardiné

1
503

Sebastià Sardiné, lliureimillor.cat

Sebastià Sardiné i Torrentallé @torSebastia Advocat. Escriptor i articulista. Investigador històric. Coautor del text de Constituïm

Em permetran els lectors que només embasti en aquest article tres qüestions que afecten tothom, però especialment els actuals jubilats amb pensió o pensions no contributives, els potencials perceptors d’una renda bàsica universal, si és que s’acorda, i com finançar-ho tot plegat. Em comprometo a compartir amb vostès tres articles successius i específics, entrellaçats, un cada setmana, agraint-los d’antuvi la seva col·laboració i paciència.

De teòrics professionals, opinadors i opinaires, tertulians i xerraires totes les cadenes i tots els mitjans en van plens. Tots en sabem massa, de tot, però ni uns ni altres en saben més que vostès, si són un dels pensionistes patidors del neguit. Jo soc jubilat amb pensió baixa després de 49 anys cotitzant.

M’agrada seguir els professors Niño Becerra, Gonzalo Bernardos, Sala i Martin, Guillem López Casasnovas i algú més. No gaires més. Llegeixo tot el que cau a les meves mans sobre la viabilitat econòmica de la futura República catalana, en especial treballs tan acurats com els de Núria Bosch i Marta Espasa, els del col·lectiu Wilson, CCN i altres.

Per tal que no em qualifiquin de ser tan sols un opinaire més, vull dir-los que durant trenta-cinc anys he picat pedra gestionant el dia a dia d’una empresa pròpia. Conec prou bé el que costa poder pagar sous, Seguretat Social (SS), impostos i proveïdors tenint clients morosos que comporten greus tensions de tresoreria i obliguen a demanar, a alt preu, crèdit i ajornament d’impostos.

Així mateix, com a advocat especialitzat en dret fiscal, laboral i administratiu, he patit la problemàtica de moltes pimes a les quals he defensat a Magistratura, a Hisenda, al TEARC, al Contenciós. També he defensat treballadors i participat en convenis col·lectius i en mediacions. He acompanyat petits empresaris i autònoms en l’estèril tasca de cercar crèdit bancari d’ençà la crisi, vist que l’Estat en res ajuda ni en res obliga les empreses, i menys les grans, a pagar puntualment les factures a les pimes, sotmeses a pressió per tot els costats, amenaçades amb canvi de proveïdor si no accepten pagaments a massa llarg termini, mentre el mal pagador prepara fallida o subcontracta l’obra, cobrant-la de l’Administració i no pagant-la als subcontractats, especulant amb l’IVA.

La primera mesura econòmica que hauria de prendre l’Estat per reactivar l’economia és que les factures es paguin puntualment, considerant estafador a qui no ho faci, perseguint personalment el responsable, constrenyin-lo amb el mateix recàrrec com fa l’Administració amb el pobre administrat que abona dos dies tard l’IBI o qualsevol altre impost. Qui no paga, estafa. Les execucions de sentències s’allarguen més que els mateixos procediments i el creditor té, a més de la factura, un altre paper, la sentència guanyadora que el condemna a cercar els bens ocults del deutor quan, l’Administració, si és efectiva, en té totes les dades i la força executiva per obligar-lo. La morositat és un problema d’Estat. Si som complidors pagant impostos, hem d’estar ben atesos. I a més hi ha impostos camuflats, com el fet de pagar aquí autopistes amortitzades mentre que en altres llocs són de franc.

Pel que fa als drets socials, hauria de ser un dret de tot treballador quan entra en jubilació tenir la pensió garantida per a tota la vida, sense retards ni retallades, sense ser de la seva incumbència ni responsabilitat el malbaratament que ha fet l’Estat de les empreses púbiques privatitzades sense guany per al ciutadà, ni el destí de la caixa única de la SS, ni la desinversió per pagar costos financers i rescat de bancs i caixes socialitzant-ne les pèrdues o dipositant-les en bancs estranys que venen els actius devaluats a fons voltor mentre deixen sec el fons de reserva de la SS, una guardiola ja exhaurida amb cap possibilitat de reeixir.

L’Estat, deutor de Catalunya per la no resolta reforma de finançament autonòmic que havia d’aplicar a partir del 2014, sense posar-se al dia en les seves obligacions de pagament i inversions no acomplertes, va convocar el nostre president a una reunió autonòmica no per pagar ni resoldre el tema de pensions i caixa buida, sinó per ser esbroncat pel procés engegat. Va fer bé de no anar-hi.

La setmana passada, a Davos (Suïssa), prop de les fronteres on s’impedeix entrar refugiats glaçats de peus i mans, es van reunir les elits mundials per fixar les estratègies que podran afavorir Estats i oligarquies, però no els ciutadans. No van tractar pas d’atorgar als jubilats un dret fonamental a cobrar una pensió digna i revaloritzada, després d’anys de feina, garantida pels pressupostos de l’Estat. La Proposta de Constitució de Constituïm sí que ho fa, als articles 40 i següents i a l’article 56. Tampoc van tocar a Davos com resoldre la pèrdua, en Estats avançats, de molts llocs de treball que comportaran la robotització, la mecanització i les noves tecnologies, que eliminaran molts treballadors i intermediaris, com succeirà amb la banca online i altres serveis gràcies a app que crearan pocs nous llocs de treball, cert, amb pocs cotitzants a l’ús actual, sistema de cotització i recaptació que resultarà insuficient. No van pas solucionat a Davos d’on sortiran les noves cotitzacions per pagar pensions i prestacions socials. Tampoc hi van afrontar, els Estats, que qui ha de pagar impostos són les màquines que han substituït i substituiran les persones.

Davos no vol entendre que qui més té ho té per acumulació de beneficis i guanys especulatius en totes les seves variants. Ni resoldre que cap pensió per ella mateixa hauria de pagar més impostos si ha cotitzat durant anys com a inversió de futur. Ni deixa clar que l’Estat subjecte passiu deutor de pensions ho és dels seus cotitzants, encara que aquests pertanyin a un nou Estat o es traslladin a un altre. Ni s’hi va tractar seriosament de la renda bàsica universal, de per què cal crear-la, dels motius per fer-ho, com finançar-la i en interès de qui.  “Si hi ha interès, hi ha capital”, Sebastià dixit. De què han parlat als passadissos, doncs? No ho sabrem mai. Les conclusions i acords reservats són això, reservats, com en els tractats dels Pirineus, Rijswijk, Utrecht, París, Viena… i tants altres.

Plantejades aquestes qüestions, no puc pas deixar-los sense resposta, evidentment. Sent així, em comprometo, a partir del pròxim diumenge, 29 de gener, a oferir-los, un per setmana, tres plantejaments i propostes. El primer, les pensions. Problema i proposta de solució. Difícil solució. Però, adequadament treballada, viable. Hem canviat de paradigma. Hem d’innovar i esmerçar-hi esforços. En som capaços. Ho hem demostrat. Ens en sortirem. Caldrà afrontar allò que ha de fer l’Estat succeït en el període transitori i com ho ha d’enfocar l’Estat successor. De fet, si, com a eina i “debat de les idees”, llegeixen la Proposta de Constitució catalana que el Grup de Constituïm ha redactat sobre la base de centenars i centenars d‘aportacions ciutadanes, hi trobaran propostes interessants, factibles. El poble ha de llaurar el seu benestar i ser amo del seu futur. No ens deixem arrabassar per ningú l’empoderament que hem aconseguit. Volem ser un nou Estat. Volem ser-ho per millorar, exercint i participant al més directament possible en la presa de decisions i dotant-nos de les regles de joc adients.

Si s’ha acordat fer el pas amb referèndum legal i vinculant post-Llei de transitorietat o de successió d’Estat, fem-ho, però després volem participar en la redacció de la nostra pròpia Constitució, sobre la base de la proposta de Constituïm o amb altres propostes ciutadanes, amb respecte pels drets humans i els de la terra, en un espai, Catalunya i terra agermanada, Mediterrània, on poder conviure en pau i ser més feliços en harmonia amb la natura, en una Europa de les Nacions a redefinir.

1 comentari

  1. Des del Centre d’Estudis Joan Bardina aplaudim tota proposta viable i eficaç destinada a resoldre els problemes polítics, econòmics i socials de la nostra nació, i de la resta de nacions del Món. Us convidem també a llegir el nostre document «La moneda i la constitució» disponible actualment en cinc idiomes dins del nostre lloc web, i que podeu accedir en la seva versió catalana mitjançant el següent enllaç: http://bardina.org/nw/escrits/la-moneda-i-la-constitucio-cat.htm, moltes gràcies per compartir aquesta informació.

Deixa un comentari