“Pensionistes i pensions actuals i futures”, per Sebastià Sardiné

0
830

Sebastià Sardiné, lliureimillor.cat

Sebastià Sardiné i Torrentallé @torSebastia Advocat. Escriptor i articulista. Investigador històric. Coautor del text de Constituïm

Les dades. A Espanya són pensions contributives la jubilació, la viduïtat, la incapacitat permanent, l’orfandat i prestacions a famílies civils i militars. La població d’Espanya el 31.12.2016, segons l’IEC, és de 46.557.008 habitants; a Catalunya 7.522.596, un 16,2% de la població total. Cotitzants a Espanya, segons INE: 18.508.100, que representen un 58.95% de taxa d’activitat (a Catalunya el 61,64%), amb 4.237.800 aturats, taxa d’atur del 18,63% (a Catalunya 14,85%). A Catalunya, hi ha 3.202.600 ocupats i uns 558.500 aturats. De jubilats a Espanya en som uns 8.610.000 més 865.000 d’altres pensionistes. Catalunya té aproximadament 1.085.000 jubilats més uns altres 610.000 pensionistes. La pensió mitjana és de 918€/mes. Funcionaris: mitjana a Espanya, 13.62%; a Catalunya, el 8,53%. D’aquests, 0,8% treballen per a l’Estat, 5,15% ho fan per a la Generalitat i 2,58% per a l’Administració local. Extremadura té un 23, 45% de funcionaris, i d’aquests el 5,53% treballa per a l’Estat, l’11,22% per a la Comunitat autònoma i un 6,70% per l’Administració local.

El sistema actual. Tot i estar l’economia en recuperació, amb llocs de treball temporals i a temps parcial, la recaptació amb què es paguen les pensions no augmenta. El sistema és perillosament deficitari. Espanya deu el 100% del seu PIB, amb importants costos financers i deute públic. Hi ha molt de deute social ajornat de difícil cobrament, d’aquí que cal complementar el pagament de pensions amb el fons de reserva de la Seguretat Social (SS) a punt d’esgotar-se. L’ocupació és precària o nul·la en joves fins a 30/40 anys que voten noves esquerres, i l’ocupació és gairebé irrecuperable si estàs aturat i tens més de 45 anys. Això no ajuda a la recaptació. La jubilació als 65/67 anys amb una expectativa de vida cada vegada més gran suposa cobrar pensions durant molts d’anys. La població activa està sotmesa a la pressió de pèrdues de llocs de treball per la tecnificació , robotització, impressores 3D, soft de darrera generació, app que eliminen molts intermediaris (banca, agències de viatges, producció industrial…) amb destrucció de molts llocs de treball amb menor recaptació i amb previsió positiva de creació de nous oficis i llocs de producció amb bases de cotització incertes. Proposta que està estudiant del govern de l’Estat: que les pensions de viduïtat i altres es comptabilitzin i paguin, per rebaixar fictíciament els costos socials, amb els pressupostos de l’Estat. Mentrestant, determinades pensions paguen impostos de renda, amb què el fisc castiga a qui obté petits ingressos atípics per alguna conferència, escriure un llibre o fer alguna manualitat, i complica la fiscalitat, en lloc de facilitar-la, en la vida activa d’un jove prejubilat o jubilat de 65 anys, amb disposicions estatals obsoletes que ens priven de seguir sent útils a la comunitat.

Conclusió. Tots els autors dels estudis que indicava en el meu anterior article pronostiquen que l’actual sistema espanyol de pensions a curt termini no és econòmicament viable. Farà fallida. Ningú garanteix a l’empresa feina fixa i cobrament puntual, ergo no poden oferir contractes fixos a horari complet i ben remunerat, i per tant, menys recaptació. El sistema econòmic-financer global, sense adonar-nos-en, ha establert una confrontació fratricida entre treballadors. Treballadors d’aquí contra treballadors en països emergents o del Tercer Món, gens protegits ni remunerats i que treballen masses hores a preu de subsistència, amb infants i vells maltractats, mal pagats i desprotegits, que, amb l’excusa d’exigir al treballadors d’aquí ser competitiu, produeixen allà a baix cost. Resultat: deslocalització d’empreses i inversions. Objectiu: convertir els ciutadans en súbdits globals; les persones, en consumidors, i el poble, en un contribuent que ho paga tot a mesura que es va empobrint. No hi ha cap relació entre uns treballadors allà explotats, amb altres d’aquí acomodats a la situació, reconvertits a conservadors quan el seu lloc de treball i sou és garantit, per mileurista que sigui, d’aquí que votin en gran mesura partits conservadors contra els seus propis interessos. El “sistema” ha advertit, emperò, que les “primaveres” són perilloses i que, en el Primer Món, no és rendible crear tants de pobres ni malestar social més enllà d’un calculat nivell i, per prevenir noves reaccions ciutadanes com les del 15M o els Onze de Setembre, promociona ara un nou “sistema” que, en col·laboració amb els enganyosos/ats progressistes, de franc, sense contraprestacions, promou com una gran idea la renda mínima d’inserció o la renda bàsica universal, en contradicció, sembla, amb la cultura de l’esforç i responsabilitat social de la qual haurien de derivar, en contraprestació, remuneracions justes. Compte amb aquesta renda, que serà objecte de tractament en el meu proper article, la propera setmana.

A Catalunya tenim millors perspectives econòmiques i socials, amb activitats molt més diversificades i amb un índex d’exportacions i inversions foranes millors que a la resta de l’Estat, que ens exigeix solidaritat expropiadora molt per sobre del que seria aconsellable, 7-8% del PIB català, quan no hauria de passar del 3%. La promesa d’un nou sistema fiscal més just per a Catalunya, que hauria d’haver entrat en vigor el 2014, fou un engany. Estem escarmentats. Aprofitem l’oportunitat de construir un nou Estat per consolidar-nos i millorar en tots els aspectes. Quan es produeixi la successió d’Estats, l’Estat precedent, Espanya, serà deutora d’aquesta obligació de pagament de les pensions dels catalans que residirem en el nou Estat, la República catalana. Així es justifica en l’Informe numero set de la CATN de 14.07.2014, a l’empara, entre d’altres, del que regula la Convenció de Viena de 1969 i la de 1983. El nostre Govern de la República, després de l’aprovació de la Llei de transitorietat o successió d’Estats, ha de garantir als pensionistes l’obligació de l’Estat espanyol de pagar-nos la pensió de jubilació i les altres, amb puntualitat, sense retallades i en les condicions amb què ens l’hem guanyada.

Amb la nova República, recuperada la sobirania ciutadana, tenim una oportunitat d’establir altres sistemes de finançament més eficients, tal com intentaré explicar en el darrer article que us oferiré. D’aquí la importància d’implicar-nos els jubilats i pensionistes en el procés favorable a l’autodeterminació. Les pensions no han pas de tornar a tributar i, garantides, han de ser millorades a mesura que la nostra reactivació ho permeti. Altres prestacions no contributives han d’obeir a criteris de solidaritat i del bé comú. Serem una nova comunitat, més petita, més manejable, més controlable, on s’ha d’establir, si no volem efectes crida incontrolats ni alimentar aprofitats, que a tota prestació correspon una contraprestació. A tot just subsidi rebut, el beneficiari, si està en condicions i edat de treballar, ha d’oferir a la societat i comunitat on resideix, en contrapartida del que rep, una contraprestació efectiva en hores valorables i proporcionals a l’ajut rebut, aportant esforç, treball o coneixements personals; ajudant els nostres avis en residències o a les llars; prestant serveis comunitaris pel bé comú o comunal, o ensenyant-nos el seu idioma; col·laborant en serveis vinculats a la llei de dependència o en altres tasques. El municipi en tindrà la capacitat de gestió. D’on sortiran els diners per a tot això en parlaré en un proper article, el darrer d’aquesta sèrie.

La República és, doncs, una millor garantia per als jubilats, que no pas l’actual sistema i situació de dependència administrativa i política. Pagar les pensions estarà garantit pels pressupostos de l’Estat, tot i que, amb les actuals aportacions d’empreses i treballadors, hi hauria prou diners per pagar-les. Hi haurà altres al·licients. Les propostes que la ciutadania ha escollit i ha demanat incloure en la proposta de Constitució de Constituïm hi són recollides i fan referència a:

Art. 39: Protecció de la Seguretat Social. Art. 40: Les pensions i altres drets de les persones grans: la República garanteix la suficiència econòmica dels avis amb pensions adequades i actualitzades amb càrrec al pressupost de l’Estat. Art.  41: Drets sobre els serveis socials públics i gratuïts amb cura especial per a persones/famílies en situació de pobresa garantint-los una renda apropiada i afavorint la intervenció de les organitzacions del tercer sector social. Es regula també el dret de les persones amb necessitats especials, siguin per un major o un menor índex d’intel·ligència o capacitats. Art. 42: Sobre cohesió i benestar socials, on es regulen fórmules i drets destinats a l’efectivitat del benestar social. Art. 43: Protecció especial per als discapacitats. Art. 44: Drets sobre el treball, garantint ingressos suficients, promovent politiques de plena ocupació i estabilitat laboral com a compromís de la República. Es reconeix el valor econòmic del treball i atenció en l’àmbit domèstic i familiar (ara totalment desemparats, els treballs de la llar). Tot això no serviria per a res (tal com fa ara la CE) si tots aquests drets no són considerats drets fonamentals exigibles a la República i, sent així, l’art. 56.2 diu “Els drets i llibertats reconeguts als títols preliminar i primer són objecte de tutela jurídica davant els tribunals corresponents, mitjançant un procediment preferent i sumari, i subsidiàriament a través del recurs d’empara davant la Sala de Garanties Constitucionals i Drets Humans del Tribunal Suprem”. Aquest article afecta tots els drets i deures ciutadans en la futura República catalana, previstos en els articles 1 a 58, títol preliminar i primer d’aquesta proposta de Constitució que trobareu a www.constituim.cat. Això és el que ha demanat la ciutadania. Això és el que s’ha escrit. No deixem que ningú ens prengui l’oportunitat de construir nosaltres mateixos la nostra Constitució i el nostre futur.

El referèndum amb resultat positiu a la República és l’oportunitat que tenim els jubilats i tota la població de mostrar al món una altra positiva manera de fer les coses en benefici de tothom, països veïns inclosos, amb qui volem evolucionar en una nova Europa a redefinir.

PS El proper article: “La Renda mínima o la renda bàsica”. Diumenge 05.02.2017.

Sense comentaris

Deixa un comentari