“Els sèniors”, per Oriol Puig

0
212

Oriol Puig i Bordas @o_puig Advocat. Diplomat en Estudis Europeus

L’any 1960, Kennedy va guanyar les eleccions nord-americanes davant Nixon per molt poc marge de vots. Es diu que l’element clau de la victòria de JFK va ser el mític debat televisiu que es va celebrar setmanes abans. No obstant, hi va haver altres factors que, lògicament, van incidir per tal que un jove com Kennedy arribés a la presidència del país més poderós del món.

Durant les primàries Demòcrates –i també durant la mateixa campanya presidencial–, s’havia acusat repetidament Kennedy d’inexpert i excessivament jove per accedir a un càrrec com el de president. Per tal de pal·liar aquestes acusacions, es va optar per un candidat a vicepresident amb experiència, com fou Lyndon B. Johnson.

Kennedy va guanyar les eleccions, si bé per poc marge respecte a Nixon, i ho va fer formant un tàndem d’un jove amb un de sènior. En certa mesura, cinquanta anys després, a Obama el va acompanyar el veterà Joe Biden,  i també va guanyar. Tothom va reconèixer l’encert i l’equilibri d’aquesta combinació entre els dos líders.

Actualment, en l’era de la immediatesa, de la nova política, de les xarxes socials i de l’aparició de líders nous, fa la sensació que estem en una desfilada constant de noms i cares que situa en un segon o tercer terme la ideologia, el projecte, els valors. Volem resultats immediats.

Amb això, anem cremant líders. Van passant. S’ha passat, amb molt poc temps, d’un abús a perpetrar-se en càrrecs públics durant vint o trenta anys –en certa mesura encara dura en determinats territoris–, a cremar líders amb només tres o cinc anys.

Les renovacions són bones i, en alguns casos, necessàries. Per higiene democràtica i generacional. Ara bé, també cal l’excel·lència i l’experiència. Són valors i característiques que hem d’exigir i desitjar per als nostres polítics. Els sèniors de la cosa pública poden aportar molt al bon govern. Els sèniors vàlids, és clar! Una altra cosa és que tota intervenció pública, sigui de curta o llarga durada, ha d’anar embolcallada necessàriament d’honestedat.

Potser en la combinació de renovació i experiència, de passió i racionalitat, d’idealisme i pragmatisme, d’utopies i realitat hi ha una de les claus de l’èxit. No llencem a les papereres de la història tan ràpidament actius importants del país enviant-los a una cadira perduda al mig del Senat, el Consell d’Estat o d’un consell d’administració. Les renovacions fetes amb èxit son les que van acompanyades i assessorades per qui coneix bé el pa que s’hi dóna. Al cap i a la fi, no hi ha res més plural i transversal que uns representants de diferents generacions. Això també és la diversitat.

Sense comentaris

Deixa un comentari