Barcelona presenta una querella contra el jutge redactor de la sentència a mort de Puig Antich

0
238

Aquest dijous, 2 de març del 2017, es van complir 43 anys de l’última execució per garrot vil a Espanya: la de Salvador Puig Antich. Una data molt adequada per iniciar el setge al franquisme que ha emprès l’Ajuntament de Barcelona, en consens amb diverses entitats memorialistes i d’acord amb la família de Puig Antich. En aquesta estratègia, la primera mesura i de les més visibles pel fet que l’individu en qüestió està en actiu, es querellarà contra Carlos Rey González, el jutge ponent del Consell de Guerra que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, que seria executat el 2 de març de 1974.

Rey va ser qui va redactar, en solitari i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que condemnava a mort el militant antifranquista, que en aquell moment estava adscrit a l’organització clandestina Movimiento Ibérico de Liberación (MIL). Aleshores, Rey era capità auditor del cos jurídic militar de l’exèrcit franquista i avui en dia segueix en actiu.

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha anunciat la iniciativa aquest divendres, 3 de març, en roda de premsa, acompanyat de tres de les germanes de Salvador Puig Antich: Carme, Montse i Imma; i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, en representació de les 18 entitats memorialistes que secunden la moció que anirà al plenari. A més, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els ha rebut abans de la roda de premsa.

En la seva intervenció davant els mitjans, Asens ha dit que “l’assassinat de Puig Antich és una de les pàgines més negres de la història i un estigma inesborrable per a la ciutat i el país”. “És una aberració que ofèn no només els familiars que el van patir, sinó tota la societat i la comunitat internacional”, ha afirmat, i ha afegit que la querella suposa “un acte de justícia” contra un crim que concentra en si mateix “tota la brutalitat que va ser el règim franquista a Barcelona i Catalunya”. “Per això havíem de portar aquest cas davant els tribunals penals”, ha reblat, i ha assegurat que serà la primera de diverses accions que la seguiran.

Amb aquesta iniciativa, el primer cas de crim franquista que l’Ajuntament de Barcelona porta davant dels jutjats de la ciutat, el govern municipal fa un pas més en la lluita contra la impunitat dels crims franquistes. L’acció compta amb el suport de la família de Salvador Puig Antich, que ha participat en la presentació, i de les entitats memorialistes i de drets humans, amb la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina (CEAQUA) al capdavant, que també han acompanyat el govern en la roda de premsa.

Aquesta mateixa entitat, CEAQUA, amb la resta d’entitats catalanes, és la que ha impulsat una moció que l’Ajuntament de Barcelona portarà al seu plenari municipal i que demana a tots els partits del consistori assumir el compromís d’esgotar totes les vies legals per asseure els responsables dels crims franquistes als tribunals. El govern municipal assumeix aquest repte en una sèrie de litigis estratègics que s’aniran coneixent i que complementen dues altres accions, ja anunciades: la personació en la querella contra els crims franquistes al Jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina); i la presentada per l’Associació AltraItalia, contra els bombardejos aeris soferts a Barcelona entre els anys 37 i 39. La de Puig Antich seria el primer cas que porta als jutjats l’Ajuntament de Barcelona per iniciativa pròpia.

Xarxa de Ciutats ‘contra la impunitat Franquista’

El passat dia 28 d’octubre del 2016, Barcelona va formalitzar un acord municipalista entre ciutats per fundar la ‘Xarxa de Ciutats contra la impunitat Franquista’, juntament amb municipis com Pamplona, que va acollir l’acte, a més de Vitòria, A Corunya, Cadis, Saragossa o Rivas. Aquesta acció la liderava la societat civil –amb la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina (CEAQUA) al capdavant— i ha permès obrir una finestra d’oportunitat per avançar en la lluita contra la impunitat franquista en la justícia espanyola, coincidint amb un cicle de canvi polític a les ciutats propici a l’aprovació de mocions relacionades amb la memòria. De fet, tan Vitòria com Pamplona tenen en marxa accions penals contra els crims franquistes.

Dins d’aquesta marc de col·laboració, des del govern municipal de Barcelona s’ha assolit el compromís d’assessorar les ciutats que vulguin emprendre accions similars, com és el cas de Durango (Euskadi), que ha impulsat una querella contra els bombardejos soferts per aquesta ciutat, una línia d’actuació en què també s’està treballant amb la ciutat de Guernika. A finals de març està prevista una trobada a Durango on Barcelona, ciutat convidada, explicarà aquesta feina conjunta.

Font: Ajuntament de Barcelona

Sense comentaris

Deixa un comentari