“Un català de Mataró”, per Pere Mayans

0
225

Pere Mayans facebook

Pere Mayans. Catedràtic de llengua catalana i literatura
Aquests dies he estat llegint la versió en espanyol del llibre Ein Überlebender, del jueu austríac Mortiz Scheyer (en la versió publicada el 2016 per Ediciones Siruela duu per títol Un superviviente). D’entrada, la història de com aquesta obra ha arribat als nostres dies ja és extraordinària. El 1943, amagat a França, Scheyer va començar aquestes memòries que narren el seu periple fugint de la persecució nazi: l’exili primer a París, el pas per camps de concentració francesos, l’intent de fugir a Suïssa, el contacte amb la resistència, la vida clandestina en un asil per a malaltes mentals que regentaven monges franciscanes, les quals van acollir-lo a ell, a la seva dona i a la seva majordoma, les reflexions que li provoca tot el que ha viscut… Després de la guerra, sembla que el va intentar publicar, sense èxit, però. Scheyer va morir el 1949, i el seu fillastre, Konrad Singer, va destruir el llibre, ja que considerava que es feia una denúncia massa dura a tot el poble alemany (i jo afegiria a una part del poble francès). En la dècada dels 2000, els fills de Konrad Singer, en el transcurs d’una mudança, descobreixen atzarosament l’existència d’una còpia en paper carbó del text… Un d’aquests nets, P. N. Singer, escriptor i traductor, el tradueix a l’anglès, amb el títol Asylum. Es publica finalment el 2016.

Doncs bé, llegint aquesta biografia, en el moment en què la Dordonya és alliberada dels nazis, Scheyer fa aparèixer un dels caps dels maquis, un tal Carlos, del qual parla amb una gran admiració i respecte, presentant-nos-el com una persona “con la modestia de un caballero, que solo busca la confirmación de su valía dentro de sí mismo”. I la sorpresa! El tal Carlos es presenta de la manera següent: “No, yo no soy español, soy catalán (…)”. Explica, a més, que, de ben jove “trabajábamos por la causa catalana y en general luchábamos contra el fascismo”.

Es tracta efectivament del català, de Mataró, Carles Enric Ordeig i Fontanals (1913-1998). Estudiant de la Universitat Industrial de Barcelona i membre de la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya), va ingressar a l’Escola de Guerra de la Generalitat republicana, on l’abril de 1937 es graduà com a tinent d’infanteria. Participà en el front d’Aragó, com a cap de companyia en un batalló de metralladores, va ser també oficial d’estat major i assolí el grau de capità. Fou internat al camp d’Adge (entre Narbona i Montpeller). Des del 1942 entra a la resistència, on tingué un destacadíssim paper militar. Benvinguts, per tant, els elogis i la remembrança que li arribaren de Scheyer, encara que hagin estat publicats 72 anys després dels fets narrats i 18 anys després de la mort d’Ordeig.

La història haurà de fer justícia a persones com Scheyer i com el nostre Ordeig!

Sense comentaris

Deixa un comentari