“Il·legalització de partits”, per Sebastià Sardiné

0
599

Sebastià Sardiné, lliureimillor.catSebastià Sardiné i Torrentallé @torSebastia Advocat. Escriptor i articulista. Investigador històric. Coautor del text de Constituïm

És palès que l’irregular finançament dels partits polítics ha corromput gairebé tot el sistema de govern i de poder, tant a l’Estat com en moltes comunitats autònomes. Que el 3%, 4%, 10% de comissions han anat a butxaques particulars, a fundacions de determinats partits o directament al partit polític que per torn governa, o als seus principals caps, és qüestió indiscutida, tal com es va veient en els incomptables processos judicials oberts, amb polítics engarjolats o en llibertat amb fortes caucions. La corrupció es va institucionalitzar. Per cercar prescripcions, es compta amb llargs processos judicials, canvis de jutges i fiscals, amb oligarquies de poder que pressionen el sistema judicial dificultant actuacions de jutges , fiscals i policies quan aquests, amb valentia, s’entesten a fer aflorar la veritat. És sospitós que ara surtin gravacions i documents que han restat guardats fins que ha convingut a algú publicitar-los. Els pactes amb la fiscalia són vergonyosos. Les multes i inhabilitacions, ridícules. Els delinqüents comuns són castigats, comparativament, amb penes desproporcionades.

Aquella Llei de partits polítics 54/1978, que gairebé no regulava res, va estar esmenada per una altra, LO 6/2002, amb l’exclusiu objecte d’apartar partits pro independentistes que recolzaven, deien, accions violentes i terroristes. Tanmateix, es va aprofitar per modernitzar-la una mica, sense atacar a fons la qüestió del finançament dels partits. L’objecte de la reforma era recollir noves vies de participació i el tracte a les fundacions annexes a un partit (llavors: FAES, CATDEM, Ideas para el Progreso o Fundación Pablo Igesias del PSOE, F. Irla d’ERC, Rafel Campalans del PSC, Europa de los Ciudadano d’IU i d’altres). Es deia que els partits polítics són ens privats de base associativa, amb carències que dita llei volia solucionar però que, a la pràctica, no ha evitat el finançament irregular que perjudica els partits petits, sense recursos, sense temps en debats televisats, capitidisminuïts en tot, si no fos que, ara, dominen millor les xarxes socials. Al mateix temps es fixà un procediment judicial d’il·legalització de partits si aquests no complien amb els principis constitucionals.

Obliga aquesta llei a fer que, dins la vida del partit, el sufragi sigui lliure i secret; ¿com és, doncs, que en votacions parlamentàries s’ha de respectar la “disciplina de partit”, amb control “de la situació econòmica”, i regles bàsiques del funcionament, reunions i òrgans col·legiats? L’article 9 CE indica que tots hem de respectar el principis democràtics i els valors constitucionals com el principi de legalitat, la seguretat jurídica, la responsabilitat dels que infringeixin normes i l’arbitrarietat dels poders públics que, com veiem, des de la llei de liberalització del sol, exponencialment, permet especular, inflar preus, inventar feines i factures (bàsicament des dels ajuntaments, principal font de finançament polític).

¿Ja es reclama l’IVA i IS no declarats a les empreses que paguen aquestes comissions amb diner negre? ¿Com ho tenen comptabilitzat, tot això?, diner que s’inverteix en profit propi, en habitatges de luxe aquí i a l’estranger, amb festes, festetes i targetes black i en campanyes electorals a l’estil americà. ¿No és un il·lícit penal, tot això, base per a il·legalitzar un partit?. ¿No és exercir la “violència” pressionar constructores i empreses de serveis a pagar comissions a canvi d’inconfessables contraprestacions en adjudicacions d’obres encarides contra els interessos dels ciutadans, que són els que paguem aquestes obres amb diner públic? ¿No en tenen prous, d’indicis i de proves els fiscals per il·legalitzar els partits implicats en casos de corrupció i finançament irregular de tota la seva estructura? ¿Aquest actuar no és contrari als valors que la Constitució empara? Per instar aquesta il·legalització, qui ha fet la llei s’ha guardat un as a la manega per no aplicar-la, vist que només podran instar la il·legalització davant una sala especial del TS (art 61 LOPJ) “el Ministerio Fiscal y el Gobierno”, és a dir, tots dos alhora, quan tots sabem que, orgànicament, el Ministeri Fiscal depèn del Govern, i que aquest govern està directament afectat pel finançament il·legal. També ho pot demanar el “Congreso de los Diputados”, on ni PP ni PSOE-PSC hi tindran gens d’interès a fer-ho, o “el Senado”, dominat pel PP. Jutge i part. Cap estructura de poder farà res per il·legalitat cap partit dels implicats en aquest il·lícit penal de finançament i enriquiment injust que suposa fer pagar al contribuent-consumidor-administrat aquest cost amb pitjors serveis i ajustos, innecessaris si l’administració de la cosa pública es fes honradament.

El sistema de partits i el seu fiançament està obsolet. Hem de canviar de paradigma. Construir un nou país és una oportunitat. El que corromp és el fet de manar sempre els mateixos; la professionalització de la política; dominar el sistema i el medi; el tràfic d’influències; la informació privilegiada que crea empreses, compra i requalifica terrenys, estableix nous serveis, atorga concessions i obres… abans que s’aprovin les lleis que ho regulin adjudicant-ho als pròxims. Sembren per després les portes giradores. Vergonyós. L’actual llei electoral i sistema de partits no respon als paràmetres de qualitat democràtica que la ciutadania demanda. Cap polític, cap estructura governamental, farà res per canviar-ho. Només ho pot canviar el poble, empoderat ara de legitimitat democràtica i d’autoestima per fer-ho.

La ciutadania s’ha adonat que o controla ella el sistema o el sistema els devaluarà a simples consumidors passius a qui donaran una RBU o RMI perquè callin i votin, quan se’ls digui, el que la publicitat indiqui. Però això ha canviat. La ciutadania ja ha decidit quin sistema de llei electoral i partits polítics vol. Ha parlat mitjançant les seves aportacions en els webs oberts quan es varen fer publiques diferents propostes de Constitució per a la República de Catalunya. Fent-ho també en debats populars, en sectorials d’organitzacions civils com ANC, Òmnium i moltes altres. També en estudis i treballs on es reflecteix el país que volem. Calia passar a un text articulat construït de baix a dalt. En les prop de 4.000 aportacions ciutadanes de contingut electoral rebudes, és gairebé unànime el criteri que es regula en el Títol Sisè: Processos Electorals, articles 130 a 148 de la Proposta de Constitució per a la República catalana de Constituïm (www.constituïm.cat) , sotmès el text, ara, al debat de les Idees i a la consideració ciutadana.

En extracte, la part bàsica diu: 1) Es crea la Sindicatura electoral (art 111), que gestionarà el cens, les juntes, els processos electorals, ILP, referèndums i consultes populars donant veu efectiva a la ciutadania; promourà la participació ciutadana i, si escau, la reforma constitucional per part de l’Assemblea Constituent Mixta (art 146-148). 2) Les eleccions seran ordinàries, extraordinàries i de revocació. Es faran en cicles de cinc anys, en llistes obertes. Votarem persones, no partits. El primer any s’elegirà el president de la República, el de la Sala de Garanties Constitucionals i D.H. del TS, i els Síndics Electorals. El següent any elegirem, en llistes separades, els alcaldes, els regidors, els síndics locals i els fiscals de districte. El tercer any, s’escolliran els diputats comarcals, els síndics de greuges, de comptes i d’ecologia. Si mor o plega o s’inhabilita un càrrec públic, es convocaran eleccions extraordinàries per substituir-lo durant el temps que resti d’aquell concret mandat. 3) Les condicions del candidat estan regulades en l’article 134, entre d’altres, estar censat i residir en el lloc per on es presenti. Només es podran dedicar a la política durant dues legislatures. 4) La data de les eleccions serà el segon diumenge de novembre i els electes prendran possessió del càrrec l’1 de gener següent. 5) Es regulen les campanyes electorals i el tracte igualitari per a tots els candidats, que podran ser revocats pels ciutadans en eleccions de revocació.

Compte, que als partits i a la classe política no els agrada, aquesta proposta; a la ciutadania, sí. Que no ens expropiïn el nostre dret a la democràcia directa. Els polítics els elegirà el poble, no els partits. El president de la República formarà govern (art. 66-75).

Si volem recuperar el nostre Estat és per millorar-lo, per esmenar defectes anteriors i per tenir una nació millor, més justa i solidària, més social i feliç, en harmonia amb la natura, més ecològica, on puguem desenvolupar les nostres capacitats dins d’un sistema regulat pel Dret, l’equitat i la justícia més que per les lleis, sempre mutants, adaptades als usos i costums del país.

Sense comentaris

Deixa un comentari