La Plataforma per la Llengua insta la Policía Nacional a deixar de discriminar el valencià

0
287

Els cossos de seguretat de l’Estat no acaben de trobar el punt a la seva relació amb usos lingüístics altres que el castellà en la seva relació amb ciutadans que fan ús de la seva llibertat d’elecció d’una de les llengües oficials a Espanya. O els protocols d’actuació no són prou adequats o els agents confonen de vegades els seus drets i deures quant a la llengua.

Això ve a tomb arran de l’últim cas conegut en el degoteig de situacions de falta de respecte dels servidors públics envers la llengua catalana, en aquest cas el valencià. La víctima de la discriminació va ser la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, en la diada del 25 d’abril, de commemoració de la derrota en la batalla d’Almansa davant les tropes borbòniques. Segons va explicar Amigó, uns agents de la Policía Nacional van exigir-li la identificació pel fet d’adreçar-se a ells en valencià en una concentració a la porta de les Corts Valencianes, en un acte convocat  per reclamar una millora en les inversions territorials dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Els agents van preguntar pel responsable de l’acte, i la vicepresidenta de la Diputació els va remetre al president del Parlament, Enric Morera, però els agents li van demanar que parlara en castellà. Maria Josep Amigó va continuar exercint el dret de parlar valencià, i els policies li demanaren el DNI i prengueren nota de les dades de la vicepresidenta. «Avui, 25 d’abril, dia de les llibertats del poble valencià, la policia nacional m’ha identificat per parlar en valencià. Ens queda molt per fer, i això m’enfada però em dóna forces per a seguir lluitant», són paraules escrites per la mateixa vicepresidenta Amigó, com a resum dels fets.

Davant aquesta situació, la Plataforma per la Llengua, molt activa també al País Valencià, s’ha posat en contacte amb Maria Josep Amigó, per oferir-li el seu suport. L’entitat recorda que hi ha diverses normatives que avalen que es parle valencià a un policia que pertany a un cos estatal, incloses normatives estatals i els règims disciplinaris dels cossos de policia. La mateixa Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, enumera els drets dels ciutadans en les relacions amb l’administració, i hi inclou el dret d’utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma. A més, el règim disciplinari del Cos Nacional de Policía indica, en l’article 7, que no està permesa tota actuació que supose discriminació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

A més, aquesta actitud dels agents també contravé la voluntat manifestada pel delegat del govern espanyol al País Valencià, que va assegurar que els cossos policials tenen un protocol que respecta el dret dels valencians a expressar-se en valencià o en castellà i que fa que, en casos com aquests, hi assisteixi un altre agent que entengui el valencià.

En aquest sentit, el portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, ha explicat que «un ciutadà sempre pot parlar valencià a un policía nacional i a qualsevol funcionari públic». Carceller entén que els funcionaris són servidors públics i han de respectar els drets lingüístics dels ciutadans: «Cap policía nacional pot exigir a ningú que els parle castellà. Fer això és un acte de discriminació lingüística que, a més, va contra la normativa policial. La Policía Nacional ha de deixar d’actuar amb prejudici i discriminació contra el valencià. Eixa no és la seua funció».

L’ONG del català recull des del 2007 els casos de discriminació lingüística que es donen a les administracions espanyoles. El recull serveix per denunciar els continus incompliments tant de la normativa lingüística vigent a l’Estat com de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per Espanya i, per tant, de compliment obligat. En aquest sentit, Carceller ha recordat que «el Consell de Ministres del Consell d’Europa, en les seues darreres recomanacions, ja advertí Espanya que cal prendre mesures per assegurar que l’administració central de l’Estat dispose de personal que puga atendre els ciutadans en la llengua pròpia del seu territori. La delegació del govern espanyol a València no mostra cap voluntat de revertir aquesta situació de discriminació institucionalitzada».

Font: Plataforma per la Llengua

Sense comentaris

Deixa un comentari