“Què passa amb la Filologia Catalana?”, per M. Rosa Bayà

0
2583

mrosa baya

M. Rosa Bayà @mrosa_bay Lingüista. Vicepresidenta de l’Associació Llengua Nacional

Des de fa unes setmanes, diverses notícies han tornat a posar d’actualitat la precarietat del català a les universitats. La Universitat Pompeu Fabra (UPF) és la que ha rebut més tocs d’atenció per aquesta qüestió (recordem la piulada d’una estudiant d’Humanitats que es va fer viral: «Té gràcia estudiar en una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català»). Però no és l’únic cas: poc abans, una nota de l’Escola d’Arquitectura de La Salle avisava els professors que només podien impartir classe en castellà o anglès. El comunicat va aixecar tanta polseguera —encara bo— que la direcció de La Salle el va haver de deixar sense efecte poc després.

Al grau de Filologia Catalana el català no retrocedeix, només faltaria. Però els nous graduats es troben amb un problema inexplicable i discriminatori: molts d’ells tenen dificultats per accedir al màster que els ha d’acreditar per poder exercir com a professors de secundària (l’antic certificat d’aptitud pedagògica o CAP). Com pot ser? Se sap que cada cop més faltaran docents de llengua i literatura catalanes a causa de la jubilació de les primeres promocions de professors. Per què no es promouen, doncs, els estudis de Filologia Catalana, que cada any tenen menys matriculats? I per què hi ha estudiants d’aquest ensenyament que no poden accedir al màster de formació de professorat, que és una de les principals sortides professionals dels filòlegs?

El 26 d’abril passat, a la jornada «Afer d’estat: la llengua i la literatura a les aules», que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Francesc Feliu (Universitat de Girona) i Núria Alturo (Universitat de Barcelona), entre d’altres, van denunciar aquesta situació i van donar algunes de les claus que la poden explicar.

Núria Alturo intervé al seminari a la seu de l'IEC.
Núria Alturo intervé al seminari a la seu de l’IEC.

Amb la implantació del Pla de Bolonya, l’antic CAP va ser substituït per un màster d’un any, el màster de Formació de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. Aquest màster, de 60 crèdits ECTS —és a dir, tants crèdits com un curs complet de grau— inclou moltes més matèries que el CAP, tant de contingut psicopedagògic com de didàctica de les diferents especialitats (Biologia, Història, Matemàtiques, Tecnologia, etc.). Igual que el CAP en el seu moment, l’obtenció del màster és imprescindible perquè els titulats universitaris puguin fer docència a secundària.

El màster s’imparteix a totes les universitats, per bé que no totes tenen totes les especialitats ni s’ofereix el mateix nombre de places per a cada especialitat. El curs 2016-2017, la distribució per grups i places és la que es recull en aquest quadre:

Quadro MRB copia

Font: Generalitat de Catalunya

Els graduats de Filologia Catalana i de Filologia Hispànica s’han d’inscriure en l’especialitat genèrica de Llengua i Literatura Catalana i Castellana, i un cop dins del màster, en alguns llocs, com a la Universitat de Barcelona, poden escollir l’itinerari de català o de castellà (els mòduls de psicopedagogia i de didàctica de la llengua són comuns). Hi ha altres titulacions universitàries que també es consideren d’aquesta especialitat: en concret, Humanitats, Art Dramàtic i Periodisme. Els graduats d’aquestes titulacions que vulguin ser professors de català (o de castellà) a secundària es poden apuntar a aquest màster en igualtat de condicions que els de Filologia Catalana o els d’Hispàniques. En teoria, haurien d’acreditar un domini previ de les competències de l’especialitat, però en la pràctica, tal com denunciava Alturo a la jornada de l’IEC, no es fa cap prova.

Així, doncs, un graduat d’Humanitats —sí, aquella carrera amb dèficit de català segons la piulada viral a què m’he referit al començament d’aquest article— pot accedir al màster de formació de professorat igual que un graduat de Filologia Catalana, i si té més bon expedient acadèmic, fins i tot té preferència i pot deixar el filòleg fora del màster.

La presentació de Núria Alturo a la jornada «Afer d’estat: la llengua i la literatura a les aules», feta en col·laboració amb el també professor de la Universitat de Barcelona Albert Soler, està publicada a la xarxa. Val la pena llegir-la. Una mostra del que s’hi denuncia:

Frase MRB

 

En la mateixa línia, i en el marc de la mateixa jornada, el professor Francesc Feliu va presentar la Declaració sobre el futur de l’ensenyament de la llengua i la literatura als centres d’educació secundària de Catalunya (el teniu reproduït més avall), un document que insta la Generalitat de Catalunya a prendre «mesures immediates per reconduir aquesta situació». El text reclama que el català sigui una especialitat del màster independent del castellà —tal com passa al País Valencià i a les Illes—, de manera que es pugui exigir uns coneixements previs de la matèria de català als alumnes que el vulguin fer. D’altra banda, denuncia que no s’ha fet res per aturar la davallada d’estudiants de Filologia Catalana dels darrers anys, i que aquesta és justament l’excusa de l’Administració per donar accés al màster a estudiants d’altres carreres amb molta menys formació en llengua i literatura catalanes. A grans trets, això és el que passa: als filòlegs, sembla que se’ns rifen. Comença a ser hora de fer-hi alguna cosa.

 

 


 

Declaració sobre el futur de l’ensenyament de la llengua i la  literatura  als  centres d’educació secundària de Catalunya 

“Les persones i els col·lectius sotasignats, professors de llengua i de literatura catalanes a les universitats i als instituts de Catalunya, volem fer pública la nostra inquietud pel  futur de l’ensenyament d’aquestes matèries en els centres d’educació secundària.

A les portes d’una renovació molt significativa del professorat de català dels instituts, motivada per la jubilació imminent de molts professors que van accedir a la docència quan aquesta matèria es va incorporar al currículum oficial, constatem que la Generalitat de Catalunya (els departaments d’Ensenyament i d’Universitats) està introduint una enorme laxitud en l’admissió de professorat per cobrir interinament  les substitucions i places vacants:

  • S’ha decidit que els masters de professorat de secundària no incorporin a Catalunya (sí que ho fan al País Valencia i a les llles) la nostra especialitat, subsumida dins una especialitat genèrica de “llengua i literatura catalana i castellana” que no pot exigir coneixements  previs de la matèria a cap deis estudiants perque els ho hauria d’exigir a tots.
  • S’han obert les portes per fer interinament de professors de català a persones que poden haver cursat només 30 crèdits (mig curs!) de llengua i/o literatura catalanes dins les seves respectives titulacions
  • No s’ha fet cap mena d’acció institucional per frenar la davallada d’estudiants  dels darrers anys en les titulacions universitàries de filologia catalana i ara és precisament la falta de filòlegs allò que permet a l’Administració de justificar el relaxament en els  requisits formatius.

Sorprèn la poca sensibilitat de les institucions catalanes envers una qüestió que, al nostre entendre, pot afectar greument la salut de la llengua i de la cultura pròpies del país, una salut que ja és en aquests moments bastant precària. Ha estat assenyat, segurament, de mantenir la llengua i la literatura catalanes al marge del debat polític dels darrers anys sobre un futur Estat catala, però no podem imaginar que els nostres governants pensin realment que la subsistència de la llengua  pròpia és un aspecte irrellevant per a la reivindicació nacional. Arreu del món, les llengües i les cultures articulades a partir d’aquestes llengües constitueixen eixos fonamentals en les identitats nacionals i, doncs, en els projectes polítics que hi recolzen.

Entenem que les circumstàncies sociolingüístiques actuals requereixen, més que mai, una formació solida dels professors de llengua i literatura catalanes. L’actuació dels centres  educatius és fonamental en la preservació de la nostra singularitat cultural i, justament, per atendre la gran diversitat lingüística que hi ha a les aules ens calen professors molt ben preparats, que tinguin criteri propi i que no depenguin  dels llibres de text; que tinguin, en conseqüència, la capacitat d’adaptar-se a qualsevol entorn docent.

Per això, i com que ens adonem de l’efecte multiplicador que les necessitats docents dels pròxims cursos poden tenir sobre la presa de decisions no prou ponderades, instem els departaments de govern responsables que escoltin els col·lectius implicats, en l’àmbit universitari i en l’educació secundària, i que prenguin mesures immediates per reconduir aquesta situació i assegurar que l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes als instituts faci la funció cohesiva i socialment dinamitzadora que és la seva raó de ser.

Barcelona, 26 d’abril de 2017″

Sense comentaris

Deixa un comentari