‘L’ortografia catalana’ (OIEC) es posarà a la venda el 7 de juny per 18 euros

0
549

La nova Ortografia catalana ja va a missa. Ara es pot consultar i descarregar del web de l’Institut d’Estudis catalans (IEC) la versió digital definitiva del manual que substitueix el text que hi figurava des del 25 d’octubre de 2016, pendent del procés final de supervisió i edició. Des de llavors, s’han celebrat nombroses sessions informatives i sessions de formació adreçades als diversos col·lectius i institucions implicats en l’aplicació de la normativa de la llengua, en diversos punts dels territoris de llengua i cultura catalanes. La versió impresa en paper estarà enllestida el 19 de maig, i podrà trobar-se a la venda a les llibreries a partir del 7 de juny. El preu serà de 18 euros. La versió digital de l’Ortografia catalana està disponible en aquest enllaç.

El passat 6 d’abril els continguts del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) van actualitzar-se d’acord amb la nova normativa ortogràfica. La relació dels canvis està recollida en el document Modificacions en les entrades del DIEC2, disponible en aquest enllaç.

Les eines dels serveis lingüístics van haver de posar-se a treballar a tot drap amb la nova normativa des del 23 de novembre, en què es van presentar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i l’OIEC. La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura va adequar els Dictats en línia, una eina a la qual va incorporar textos pensats especialment per treballar les noves normes d’ortografia. I els responsables del portal de consultes lingüístiques Optimot van anunciar el 24 de novembre del 2016 que des d’aquella data començaria a adaptar els continguts a la nova Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana que la vigília havia publicat l’IEC.

El popular cercador de dubtes lingüístics Optimot ha estat un dels principals propagadors de la normativa actualitzada. En aquest sentit, va posar a disposició dels ciutadans l’eina Optimot/Nova gramàtica i ortografia, amb les principals fitxes del cercador sobre la reforma ortogràfica amb l’objectiu de proporcionar als usuaris un accés ràpid als continguts concrets sobre els canvis normatius. El Blog de l’Optimot ha constituït, així mateix, un excel·lent divulgador de les novetats.

Des del mateix 23 de novembre de 2016 l’Administració catalana va començar el procés d’adaptació gradual a la nova realitat normativa. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va adreçar el 24 de novembre un comunicat als departaments de la Generalitat i a altres organismes que en depenen per informar-los sobre els canvis en la normativa i sobre la necessitat de començar a aplicar els nous criteris en la redacció de textos, la documentació i les publicacions en qualsevol format. El Consell de Ministres d’Andorra s’hi va afegir a principis de gener.

El centre terminològic TERMCAT, l’IEC i la DGPL han tingut en els mitjans de comunicació uns aliats importants en la difusió dels nous criteris. La majoria dels que tenen edició en català van adequar-s’hi a començaments del 2017. I el mateix van fer els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb el portal lingüístic ésAdir com a ajuda principal.

Per què una nova versió de l’Ortografia?

L’Ortografia catalana aplega en un sol volum l’ortografia fundacional, les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per la Secció Filològica des del 1984. L’elaboració d’una nova Ortografia responia a la necessitat de recollir en una sola obra els materials que conformaven la normativa ortogràfica vigent, fins ara dispersos, i també de revisar alguns aspectes puntuals que havien estat objecte de qüestionament.

Els canvis més significatius

En la redacció de la nova Ortografia, la Secció Filològica ha estat prudent en qüestions ortogràfiques i respectuosa amb l’ortografia fundacional, però no s’ha limitat tan sols a fer visibles les modificacions dels darrers temps, sinó que, “amb la voluntat de simplificar i aclarir al màxim el codi ortogràfic, ha escoltat les diferents opinions d’experts, ha estudiat els dubtes que li han estat plantejats, ha analitzat els corpus lingüístics de què es disposa actualment per conèixer l’ús real de la llengua i, en conseqüència, ha decidit d’introduir-hi uns pocs canvis”. Alguns d’aquests canvis afecten un nombre reduït de mots, mentre que d’altres n’afecten un nombre més gran; n’hi ha, fins i tot, que rectifiquen decisions anteriors, però sempre s’han fet intentant mantenir el difícil equilibri entre tradició i modernitat, amb l’objectiu de millorar el codi ortogràfic.

Els canvis més significatius que introdueix l’Ortografia catalana (OIEC) són els següents:

— Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. S’escriu rr quan el so de erra vibrant o forta apareix entre vocals: en els mots formats amb els prefixos a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en el mot erradicar i derivats, i en els compostos amb els formants grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i -rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi; otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg, i ornitorinc, ornitorrinc).

— Ús del guionet en mots compostos i prefixats. S’escriu un guionet quan el prefix precedeix una locució o un sintagma lexicalitzat (exdirectora general passa a ser exdirectora general, i viceprimer ministre, viceprimer ministre); en els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament però la no confessionalitat de l’Estat; art no figuratiu ‘abstracte’ esdevé art no-figuratiu, però arma no reglamentària); s’escriuen aglutinats i sense guionet expressions nominals lexicalitzades com un sensepapers o una contrarellotge (però amb guionet déun’hido i cotóenpèl, amb accent gràfic en el primer component), i també compostos no reduplicatius com ara a matadegolla o clocpiu. Finalment, es posa en relleu l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (corector, exportador, per a diferenciar-los de corrector o exportador) o per a evitar grafies detonants (exexiliat, exxa, en comptes de exexiliat o exxà).

— Mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s seguida de consonant. S’hi escriu una e epentètica quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català: arterioesclerosi (esclerosi), cardioespasme (espasme), electroestàtic (estàtic) o feldespat (espat); però, en canvi, microscòpic, termòstat, atmosfera

— Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en -enar, -esar, -essar, -osar i -ossar. En general, s’escriuen amb accent greu les dels verbs acabats en -enar, -esar, -osar i -ossar: anomèn, esmèn, remèn (però berén, estrén, ordén); avès, palès (però sospés); dispòs, impòs, supòs; desglòs, destròs (però esbós, endós). En canvi, s’escriuen amb accent agut les dels verbs acabats en -essar: confés, ingrés, interés (però disfrès).

— Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu l’accent diacrític únicament en quinze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol.

— Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix -al. S’escriuen sense dièresi quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluidal (fluid), laical (laic), col·loidal (col·loide), helicoidal, trapezoidal… En canvi: proïsmal (proïsme), veïnal (veí).

A banda d’aquests canvis, en el text s’han inclòs mots que han entrat recentment en el DIEC, com aiatol·là, blog, nnabis o cotó-en-pèl, o la grafia dels quals ja havia estat modificada, com nietzscheà (abans nietzschià), séquia (abans sèquia), Flamisell (abans Flamicell) o Son Santjoan (abans Son Sant Joan). En l’exemplificació, també s’han volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte de dubte (Abigail, Dèbora, Raül, Rubèn; Binibèquer, Canòlic, el Figue, la Salzadella, Taltll, la Haia), i alguns mots i expressions de grafia vacil·lant que no recull el DIEC. És el cas d’alguns mots patrimonials com brunz, menysestimar o xep-a-xep, de locucions com d’arrapaifuig o can penjaidespenja, d’alguns manlleus d’ús freqüent com aiguagim, fitnes, gòspel, gruyère, jacuzzi, kebab, off the record o sushi, i d’alguns compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

Període d’implantació

La implantació dels canvis plantejats per la nova normativa ortogràfica es farà al llarg d’un període de quatre anys, a fi que es vagin coneixent i integrant progressivament, d’acord amb les administracions i els diferents àmbits professionals, especialment amb el món educatiu i editorial, que tenen la responsabilitat de difondre’ls i fer-los efectius.

Font: IEC

Sense comentaris

Deixa un comentari