“Jacint Verdaguer, exorcista”, per Emili Gil

0
213

Emili GilEmili Gil @Absenta_Gil ‏Escriptor

Barcelona, carrer dels Mirallers, número 7. «Casa d’oració», hi havia escrit en un cartell, al llindar de la porta. En aquesta casa va ser on Jacint Verdaguer, amb la col·laboració dels pares Joaquim Pinyol i Joan Güell, va dur a terme la major part dels exorcismes que realitzà l’escriptor.

Tot plegat començà amb la petició expressa d’una endimoniada que tractava el pare Pinyol. Es conta que la dona, mentre movia el cos amb convulsions impossibles, va cridar al capellà:

—Mai de la vida no podràs treure’m d’aquest cos!

—I doncs, qui pot fer-ho sinó?

—Només el Verdagueret és digne de lluitar amb mi!

Fou l’inici d’una temporada de la vida d’en Verdaguer protagonitzada pel maligne. Mossèn Cinto quedà fascinat per la personalitat del pare Pinyol, que era un  deixeble fervorós del beat carmelita Francisco Palau Quer (que podríem definir com a integrista o radical catòlic, el qual fundà una «Escuela de virtud» i un oratori a Vallcarca).

En aquell temps molts casos d’histerisme i d’epilèpsia eren considerats com a possessions demoníaques, així que els tres capellans decidiren reformar la casa del carrer Mirallers per donar cabuda al més gran nombre possible d’endimoniats. Sovint feien, doncs, exorcismes col·lectius. Com bé afirma Malachi Martin, un reconegut exorcista jesuïta, al llibre Yo expulsé a Satanás (1977), «no existe un lexicón sobre el exorcismo, no hay un libro de asesoramiento o un código de leyes, ninguna guía que seguir sobre el espíritu del mal. La Iglesia provee de un texto oficial para estos casos, pero se trata sólo de un esquema que puede ser leído en voz alta en veinte minutos». Es refereix al Ritual romà de l’exorcisme, un text relativament breu elaborat amb parts de diferents obres religioses pertanyents a diverses èpoques. La redacció definitiva que encara es llegeix avui data del segle XVII. Malachi Martin assegura que el llibret en qüestió «proporciona, simplemente, una fórmula precisa de palabras junto a ciertas plegarias y acciones rituales, de tal forma que el exorcista tenga una estructura preestablecida como base para dirigirse al espíritu maligno. En realidad, la condución de un exorcismo se deja, en gran medida, al exorcista».

O sigui que tenien llibertat d’imaginació i d’actuació per intentar salvar les ànimes damnades. A saber les barbaritats, o no, que devien fer. Llegim en els textos que escrigué el pare Güell (partícip i testimoni en moltes ocasions dels exorcismes d’en Verdaguer) que durant les sessions es produïen espectaculars canvis de temperatura (termogènesi), cops a les parets, xenoglòssies (parlar amb fluïdesa llengües que es desconeixen), titanismes (tenir molta més força física que no la corresponent ni a la complexió física ni a l’edat), dermografies (senyals i paraules que apareixen al cos dels posseïts) i levitacions, entre altres fenòmens paranormals.

En Verdaguer explicà, en un àpat amb la família Comillas, que en una de les sessions havia observat com l’ànima d’un home posseït sortia del cos humà i s’introduïa a l’interior d’un gat negre. Devia ser força convincent, ja que una de les filles de la família va tenir des de llavors una por injustificada als gats.

El pare Güell narrà el cas de Maria Sarrià, una jove de dinou anys que, enmig de convulsions terribles, veus inhumanes, blasfèmies, obscenitats, insults, etc., escopí a la cara d’en Verdaguer un grapat de claus, vidres i agulles de cosir. Gabriele Amorth, l’ex-exorcista oficial del Vaticà i de la Diòcesi de Roma, traspassat el 2016, apunta al llibre Habla un exorcista (1998) que quan es donen aquests casos excepcionals, els objectes es materialitzen just al punt que el subjecte endimoniat els escup de la boca, i que sempre són secs, i no pas ensalivats, com seria lògic. Conclou que no fereixen l’interior del cos, perquè en realitat mai no hi han estat. Tals objectes, segons deixà escrit el pare Güell, foren lliurats al bisbat de Barcelona, com a prova fefaent de la certesa de possessió diabòlica.

Sense comentaris

Deixa un comentari