“La catalanofonia, entre la fragilitat i la resistència”, per Teresa Tort

0
836
Fotografia de J. Ruano

Teresa Tort

Teresa Tort Videllet @teresa_tort Filòloga i dinamitzadora lingüística

Mirar la televisió normalment significa perdre el temps. De totes maneres, hi ha espais televisius pensats expressament per a fer-nos pensar i per a fer-nos créixer. No n’hi ha gaires, però.

Potser contravenint les preferències majoritàries de l’audiència, el Canal 33 ha començat l’emissió de la tercera temporada del programa Amb filosofia, conduït per Emili Manzano i Xavier Antich. El primer capítol d’aquesta nova tanda tractava sobre la precarietat, i les reflexions que s’hi van anar desgranant eren dignes de ser apuntades en una llibreta per a rellegir-les amb calma. Dos dels convidats em van cridar especialment l’atenció: Simona Škrabec i Josep M. Esquirol.

De les reflexions de l’escriptora d’origen eslovè em va semblar rellevant la idea que la consciència de la fragilitat es pot transformar en un element positiu, tant per a l’individu com per a la comunitat. Škrabec ens diu que una cultura petita es fa important si té la capacitat de fer-se visible i, alhora, si gestiona bé allò que és precari. La fragilitat vista com un element que ens condueix a combinar el valor i la delicadesa em sembla una idea d’un gran potencial en el nostre context cultural.

De fet, les seues paraules em van fer reverberar pensaments propis aplicats estrictament a l’àmbit de la catalanofonia: som atractius com a comunitat lingüística perquè una part important de la nostra força ha vingut i continua venint de la seducció i de la complicitat que volem establir amb els altres. Sabem que necessitem els parlants de les altres llengües que conviuen en un mateix espai compartit i ens esforcem a fer-los partícips de la nostra causa. Evidentment, teixir complicitats en un marc polític hostil i activament contrari resulta difícil i, en certa manera, efímer. Però la feblesa sovint potencia la capacitat d’escoltar i afavoreix el diàleg, cosa que és percebuda també positivament pels membres al·loglots de la comunitat. Com s’explicaria, si no, que fa més de trenta anys s’implantés amb èxit i amb suport dels pares la immersió lingüística a les escoles públiques en les ciutats amb menys ús del català, com Santa Coloma de Gramenet? La fragilitat, paradoxalment, podria ser una explicació consistent del fet que el català es mantingue com a llengua de comunicació social –amb diferències significatives entre els diversos territoris del domini lingüístic– malgrat uns condicionants històrics, demogràfics i polítics adversos.

De les intervencions del filòsof d’origen penedesenc em van agradar aspectes diversos; d’entrada, la nitidesa de les seues paraules i el recurs de remetre’s a l’etimologia per a fer-nos entendre el sentit més profund d’algunes idees. Per això, vaig anar a buscar de seguida l’últim llibre seu: La resistència íntima ¹.

En el primer capítol d’aquest assaig exposa de manera convincent les bondats d’una actitud vital de resistència, entesa com un posicionament que aglutina la consciència, la voluntat i el coratge davant de la realitat disgregadora. Ho expressa clarament en frases memorables: ‘Tota resistència és portadora d’una esperança’; ‘Memòria i imaginació són les millors armes del resistent’; ‘El resistent es resisteix al domini i a la victòria de l’egoisme, a la indiferència, a l’imperi de l’actualitat i a la ceguesa del destí, a la retòrica sense paraula, a l’absurd, al mal i a la injustícia’. Per tant, resistir és un posicionament que omple de sentit els nostres actes.

Tornant a la perspectiva lingüística i dit d’una manera prosaica, no llançar la tovallola encara que les contrarietats siguen constants és l’únic camí que ens farà sobreviure com a comunitat lingüística.  Resistir és persistir en l’objectiu de fer viable la vitalitat de la nostra llengua territorial, des de la fragilitat però amb empatia i amb esforç constant.

Confiem, finalment, que els que agafaran el nostre relleu no dilapiden aquesta herència; que la nostra fragilitat no eclipse definitivament la capacitat de resistència.

—¹ Esquirol, Josep Maria. La resistència íntima. Barcelona: Quaderns Crema, març del 2015.

Sense comentaris

Deixa un comentari