L’IEC presenta la nova gramàtica a l’Alguer i inicia contactes per fer-hi una delegació

0
202
Antoni Torre, Maria Josep Cuenca, Mario Bruno, Joandomènec Ros i Francesc Ballone, durant la presentació | Foto: Joan Elies Adell

L’elaboració i publicació de les noves ortografia i gramàtica del català sembla que ha insuflat nous aires a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). A part de fer concursos amb exemplars de la Gramàtica de la llengua catalana, sembla la venerable institució ha recuperat pistonada amb els bolos que ha anat fent per presentar la nova obra normativa. Així mateix, també hi va haver contactes per obrir casa a la Barceloneta.

Així doncs, el passat 12 de juny, la biblioteca Rafael Sari de l’Alguer va acollir la presentació de la Gramàtica de la llengua catalana, a càrrec de Maria Josep Cuenca i Francesc Ballone, membres de la Secció Filològica, en la qual van intervenir Mario Bruno, síndic de l’Alguer; Antoni Torre, delegat de l’IEC a l’Alguer, i Joandomènec Ros, president de l’IEC.

Ros va aprofitar la visita a la ciutat italiana per a reunir-se amb el síndic amb l’objectiu de posar en marxa un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de l’Alguer, que cedirà uns locals del Palau Serra a l’IEC perquè hi estableixi una delegació.

Els trets algueresos dins la ‘Gramàtica’

Tot i que la Gramàtica no fa un recull exhaustiu dels trets del català que es parla a l’Alguer, sí que en registra alguns, una part dels quals és compartida amb altres parlars i una altra és exclusiva de l’Alguer.

Entre els del primer grup, per exemple, hi ha el manteniment de la n en el plural de mots com home ―és a dir, hòmens―, o la primera persona del present d’indicatiu, tal com es fa en els parlars de les Balears ―cant, tem o dorm. Altres característiques compartides són l’ús del verb ser com a auxiliar dels temps de perfet ―per exemple, hi són entrats tots―, l’ús de l’article definit masculí lo o l’ús de manco (menys) i l’adverbi almanco (almenys).

Els trets exclusivament algueresos són bàsicament fonètics: la pronunciació [n] de -ny ―per exemple, any pronunciat an―; la inserció d’una vocal de suport [i] en certs contactes entre dues consonants de dos mots diferents ―per exemple, amic meu es pronuncia amic[i]meu―, o la pronúncia d’una r com a [l] ―fornet pronunciat fo[l]net. La Gramàtica també registra, entre altres coses, els possessius mia, tua i sua i l’alternança entre què i qui en interrogacions ―com per exemple, Qui cosa voleu?

Sense comentaris

Deixa un comentari