“La participació serà clau”, per Albert Fabà

0
213

Albert Fabà, lliureimillor.cat

Albert Fabà @Albert_Faba Sociolingüista

Diumenge, 18 de juny, es publicava la primera enquesta en què es feia la pregunta del referèndum del pròxim 1 d’octubre (1-O). L’enquesta la va encarregar (i publicar) el diari Ara.

De la mateixa manera que en el darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, es preguntava l’opinió que tenia la població sobre la independència, però també sobre què faria (si aniria a votar i què votaria, en cas que hi participés). A l’enquesta de l’Ara també es preguntava, d’una banda, quina opinió els mereixia la pregunta, però també si anirien a votar (i així, en creuar ambdues preguntes, tindríem una avaluació sobre el resultat de la votació).

Els resultats d’ambdues perspectives, tant en una enquesta com en l’altra, són força diferents.

Si concentrem la nostra atenció en l’opinió, la situació és molt equilibrada (44,3% favorable al Sí i un 48,5% al No, segons el CEO; i un 42,3% a favor del Sí i el 38,9% del No, a l’enquesta de l’Ara). Les lleugeres diferències entre unes dades i les altres no són especialment rellevants. Allò més significatiu és aquesta espècie d’empat.

Però quan des de l’opinió passem als fets, els resultats són molt diferents, ja que el Sí sempre és àmpliament majoritari. Així, segons el CEO, votarien Sí un 60,4%, i a l’enquesta de l’Ara es passaria del 67%.

I tot això, per què? Doncs perquè una part important de les persones que opten pel No s’abstindrien. És lògic, ja que els principals partits que abonen aquesta opció (PP, Ciutadans i PSC) desautoritzen clarament el referèndum. Si tot segueix d’aquesta manera, el vot del No es dividiria. Mentre que la majoria dels votants d’aquestes tres opcions es quedaria a casa, una part aniria a votar (i votaria No). D’altra banda, hi ha l’espai dels Comuns. Totes les enquestes semblen indicar que els simpatitzants d’aquest espai participarien, molt majoritàriament, en el referèndum d’octubre (i que els seus vots es repartirien entre les dues principals opcions). I en aquest espai també hi ha un gruix important de votants…

Fet i fet, si el referèndum es fa, efectivament, el dubte no serà sobre el seu possible resultat, sinó sobre la participació, el nombre total de votants.

Ens pot servir de referència la participació en el 9N. Hi van prendre part 2.305.290 persones, que representarien un 41,8% del cens (si ens basem en el cens electoral del 2015, que era de 5.510.853 electors).

Fem ara una possible projecció, d’acord amb el vot per les diverses opcions, de les eleccions catalanes, també del 2015. En aquest cas, la suma de JxSí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot fa un total aproximat de 2.400. 000 persones (un 43,5% del cens electoral). Fet i fet, doncs, enlairar-se fins a aconseguir una participació de més del 50% del cens electoral (2.755.426 persones) depèn, precisament, d’aquest fet que assenyalen les enquestes: que una part dels ciutadans que tendeixen al No o que estan indecisos vagin a votar, encara que optin pel vot negatiu.

L’establiment de traves per part de l’Estat i els partits que hi donen suport (que no hi hagi prou locals o no siguin els habituals, que no es constitueixin algunes meses, etc. ) té aquest objectiu. I intentar crear un sentiment de por i desconfiança també comparteix aquestes intencions. Tot plegat, perquè l’1-O no apareguin a les urnes més de 2.755.426 electors.

Té un problema. Si hi són, els resultats serien espectaculars per al Sí. I aleshores el problema català s’incrementaria. Més encara.

Sense comentaris

Deixa un comentari