“Visita a la biblioteca”, per Tomàs Escuder

0
136

somrient-roba-aigues-banyera

Tomàs Escuder Palau Sociòleg i escriptor

Soc lector habitual. I visitant regular de biblioteca. A la meua ciutat, Castelló de la Plana, en tinc dos a la vora. De fet només n’hi ha aquestes, tot i que la Municipal té una sèrie de petites delegacions en alguns barris.

Jo crec, però, que una ciutat de vora dos-cents mil habitants en deuria tindre unes poques més. Perquè aquestes que jo visite són quasi sempre  plenes a vessar.

Però no vull parlar ara ací sobre el pla d’infraestructures  lectores del municipi o de la Generalitat. Això són figues d’un altre paner. I hi ha molta teca…

Només vull centrar-me ara ací en una petita reflexió a partir d’un fet incontestable que veig regularment en una de les biblioteques que visite. Concretament, la de la Generalitat Valenciana.

Està ubicada en un edifici fet ex profeso per a aquest ús. I com que no sé res d’arquitectura tampoc no faré comentari sobre les seues condicions com a tal biblioteca. A mi, en aquest sentit, m’interessa el contingut i no el continent.

I és el fet que, a la sala on hi ha la premsa i les taules per a la seua lectura, els ordinadors per a consultar internet, més els de consulta del fons de publicacions disponibles, i el mostrador on seu el personal que hi treballa, tot en un mateix habitacle, tot s’ha de dir, apareixen en un costat d’aquest massa gran recinte tota una paret amb prestatges i caixes.

A les caixes, com si foren arxivadors, hi ha els números endarrerits de revistes setmanals vàries. Als prestatges s’hi esposen tota una altra mena de publicacions periòdiques.

He comptat els prestatges i la mena de lleixes que tenen. D’aquestes n’hi ha el resultat de multiplicar 20 per 4, és a dir, 80 caixonets. Alguns són buits:uns cinc per regla general. A la resta es poden trobar, cosa lògica, perquè se suposa que  compleixen la seua tasca en funció dels interessos variats, variadíssims, de les nombroses persones que hi acudim, tot de publicacions.

Revistes que parlen de futbol, de moda, també de música, d’arquitectura o de cine i viatges. Prou de literatura. Alguna d’història, o de les dites de ”pensament”, d’assaig, per dir-ho ràpid i concret. Fins ací tot normal, al meu entendre. La sorpresa arriba si un acaba mirant no només les revistes que als més habituals visitants els solen interessar, sinó si passa la vista per totes.

I què es veu? Doncs que d’un conjunt d’unes setanta-cinc revistes un total de 13 són de caràcter militar: Boinas Verdes, Ejército, Revista del Ejercito del Aire, Fuerzas Navales… ja no he apuntat el nom de les altres.

Aquesta biblioteca, ara pertanyent a la Generalitat, prové de la que era l’antiga de l’Estat. I moltes de les subscripcions abans esmentades, les militars, supose que són gratuïtes. O no. I també van a càrrec dels pressupostos de la nostra Generalitat.

No hi ha dubte del caràcter i la inclinació ideològica de qui la dotà en el seu temps. Sortosament, ara  les línies mestres han canviat per a millorar i hi ha tota una altra política imperant. Molt més propera i valenciana . Encara que jo la intensificaria .

Però ja podem veure com la mà del poder central és llarga i poderosa. I ho és doblement quan constatem com el finançament al País Valencià, com a la resta dels PPCC  però amb especial virulència ací, és el pitjor de tot l’Estat. I damunt allò que paguen és per a major glòria dels poders durs. Dels que ens sotmeteren fa tres-cents anys manu militari. En el fons, malgrat la pau, sembla que l’esperit és el mateix.

Visitar llocs simbòlics pot aclarir algunes idees de vegades.

Sense comentaris

Deixa un comentari